Malgrat que Barcelona ha extraterritorialitzat gran part de les seves presons, si un ciutadà o ciutadana de casa nostra comet un delicte que comporti pena privativa de llibertat, serà traslladat a presons de l’extraradi de Barcelona, però les seves famílies i les persones properes continuaran residint a la ciutat.
Si bé són nombrosos els estudis que s’han dedicat a abordar la situació penitenciària de les persones empresonades i la seva posterior reinserció social, no ha estat objecte del mateix tractament la situació de desemparament en què queden les seves famílies. Per aquest motiu, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, juntament amb altres Defensores i Defensors Locals i la síndica de greuges de Catalunya, hem impulsat un estudi amb la finalitat d’analitzar l’atenció als familiars de les persones empresonades residents a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Els familiars de les persones empresonades es veuen abocats a patiments psicològics, socials, econòmics i emocionals, entre altres. Alhora, aquests familiars tenen un gran desconeixement de possibles cobertures i serveis als quals poden recórrer per afrontar o pal·liar les dificultats i problemàtiques amb les quals es troben.
Hauríem de saber fins a quin punt els serveis municipals de la ciutat de Barcelona poden contribuir a minimitzar l’impacte de la presó sobre les famílies. És a dir, de com les institucions no poden només mostrar preocupació per la situació de vulnerabilitat en què es troben les persones empresonades, sinó que aquest context estructural també és extensible, des d’una perspectiva interseccional, a les seves famílies. La garantia dels drets de proximitat de les famílies de les persones empresonades, en virtut del principi de subsidiarietat, també s’ha d’afermar des de l’administració més propera a la ciutadania.
L’efectiva realització del dret a la ciutat, en el seu vessant de ciutat garantista, ens ha de permetre convertir els municipis en espais de solidaritat, de justícia i de dignitat social. Parlem de municipis perquè el repte aquí abordat no és exclusiu de Barcelona. La perspectiva d’anàlisi s’ha d’ampliar i plantejar en clau metropolitana, en veure’s afectats ciutadans i ciutadanes de diferents ens territorials locals (per exemple, Badalona, Cornellà, l’Hospitalet, Rubí, Sabadell, Sant Boi, Santa Coloma, Sant Feliu…). Per tant, requerirà una coordinació de diferents ciutats per enfocar una clara estratègia metropolitana, fins i tot extensiva a tot el nostre territori.
Els familiars de les persones empresonades es veuen abocats a patiments psicològics, socials, econòmics i emocionals
Com a Sindicatura de Greuges de Barcelona volem generar propostes per tal de fer front a les conseqüències de l’empresonament sobre les famílies de les persones privades de llibertat, així com contribuir a la millora dels serveis que es poden oferir des de l’àmbit municipal.
En clau municipal, i extensible a l’àmbit metropolità, cal recomanar als serveis socials d’atenció primària que considerin, com una variable que pot augmentar el risc d’exclusió social, tenir en la unitat familiar una persona privada de llibertat; que es tinguin també en compte els possibles problemes i necessitats en l’àmbit econòmic i social, i que es potenciï la coordinació amb els serveis socials penitenciaris.
De forma innovadora, també considerem que s’hauria de crear un Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) per a familiars de persones preses, inicialment a la ciutat de Barcelona, reproduïble posteriorment en altres indrets de Catalunya. Estaríem parlant d’una “finestreta única” que garantís l’accés a drets i serveis de proximitat, independent de l’administració penitenciària, que tingués la capacitat de generar confiança i pogués establir vincles amb les famílies.
D’aquesta manera, aquest PADA hauria de centralitzar la informació dels diferents recursos que estan disponibles, tenir una atenció personalitzada i confidencial, derivar cap a recursos pertinents, garantir un determinat acompanyament i donar resposta en cas de requerir suport psicosocial.
Com a Sindicatura de Greuges de Barcelona hem fet aquesta proposta de política pública. Ara correspon al govern municipal posar-la en marxa per tal de dignificar la vida de les famílies de les persones empresonades, vulnerabilitzades i moltes vegades també estigmatitzades.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
