La nostra societat en pocs anys ha canviat en moltes coses i més que en canviaran, cada vegada més ràpid. L’economia, les relacions laborals, els estudis, la immigració i l’emigració, la cultura, els contactes amb altres nacions i cultures d’arreu del món, la indústria i el comerç interior i exterior, etc.
Però hi ha un canvi que és molt més potent, és la implicació de la ciutadania en els afers públics que vol influir i collar els nostres dirigents per emprendre un nou camí, el de la independència. Una societat transversal que en comunió entre tots, salvant les naturals diferències ideològiques, té un projecte de futur fora d’Espanya. Aquesta és la seva força i els dirigents d’alguns partits polítics s’han adonat del canvi de paradigma. El nervi de Catalunya ja no és el que era, ara és més transversal i s’obre una porta a un nou espai en el qual entre tots iniciem un camí llarg i costerut, que no serà gens fàcil, però amb un horitzó d’aconseguir un país millor per a tots els catalans -els que volen i els que no volen la independència-.
Mentre nosaltres ho tenim clar, les forces polítiques espanyoles i l’aparell de l’estat, amb rares excepcions, no han copsat que realment les coses han canviat tant a Catalunya com a Espanya i resten quiets -o potser paralitzats- i no saben com reaccionar davant del repte del nou paradigma que no és només pel tema de la independència, també és en el vessant social, econòmic, laboral, etc. Allà ells, nosaltres a fer el nostre camí!
Per Jordi Lleal
