Xavier Marcé: “Cal descentralitzar la cultura per empoderar els barris”

Mentre el món es globalitza, Xavier Marcé, quan parla de cultura, aposta pel contrari. El regidor socialista de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona advoca per la proximitat. Així ho va expressar aquest dimarts en una conversa que va mantenir a l’Espai Línia amb el director editorial dels diaris Línia, Arnau Nadeu. La trobada, prèvia al cicle Cultura de Barri, que constarà de tres conferències que se celebraran el mes de desembre, va omplir la sala auditori de l’Espai Línia i va servir per reflexionar sobre el camí que ha de seguir Barcelona en el terreny cultural.

Marcé considera que “cal descentralitzar la cultura per empoderar els barris” i alhora creu necessari que la ciutadania senti com a seus els grans equipaments que hi ha al centre de la ciutat. Malgrat això, el regidor va reconèixer que aquests objectius, si ens remetem als índexs de participació cultural, “no es pot dir que s’estiguin assolint del tot”. Així mateix, també va assenyalar que les connexions entre grans equipaments i ciutadania no acaben de funcionar. “Caldria preguntar-se si algú de Nou Barris se sent partícip del Museu Picasso o del MACBA”, va apuntar Marcé per afegir que “una ciutat ha de tenir una sola política cultural”.

De la perifèria al centre

La relació entre els barris anomenats de la perifèria, com per exemple Ciutat Meridiana o la Marina, i la cultura que es promou al centre de la ciutat va ser un dels temes que va planar durant tota la conversa que Nadeu va mantenir amb el regidor. Marcé va remarcar que hi ha festivals com el Grec que ja han viscut una descentralització, amb propostes com el Festival Desvario que es fa a Nou Barris, d’on ell és regidor.

“Si el MACBA no és cultura de proximitat, si no resol el seu repte de fer cultura de proximitat amb continguts artístics, tenim un problema”

Així mateix, Marcé va explicar que s’estan vivint processos de descentralització que van més enllà de la capital catalana i que es podrien definir com a orgànics. És el cas del districte cultural de l’Hospitalet, que en els darrers anys està acollint artistes que van marxar del Poblenou per aconseguir espais a millor preu. “Això ha generat molt debat, perquè s’ha produït després d’un procés de gentrificació. Ara hem de deixar de veure-ho com una cosa pejorativa per mirar-ho com una cosa útil”, va afirmar. “En termes de cultura hem de pensar en la Gran Barcelona”, va afegir.

Cultura per a tothom

Descentralitzar la cultura, va apuntar Marcé, no només té a veure amb una qüestió geogràfica. També passa per comptar amb una cultura que no sigui elitista. “És elitista la cultura pública que és refugi d’uns quants”, va dir el regidor. No obstant això, el socialista va voler ampliar la definició i va preguntar-se si “quan un museu públic com el Picasso se sent reconfortat amb un 95% de públic turista està tenint una gestió elitista”. “Aquest és un debat interessant”, va dir.

En aquest sentit, el millor exemple del que Marcé apuntava és la Rambla de Barcelona. Nadeu va preguntar-li què cal fer per recuperar aquest emblemàtic carrer en un sentit cultural i Marcé va afirmar, en to humorístic, que els barcelonins tornaran a la Rambla “si ho permeten els turistes”. Més enllà de la broma, el regidor va assenyalar que aquest carrer de la capital catalana “és una icona que ha mort d’èxit”, però que existeixen camins per recuperar-lo.

“Quan un museu públic com el Picasso se sent reconfortat amb un 95% de públic turista, està fent una gestió elitista? És un debat interessant”

Marcé va apuntar que cal una renovació d’infraestructures a la Rambla, solucionar-hi el problema de la massificació turística i fer-hi actuacions per trencar l’estigma de perillositat que hi ha sobre algunes zones del centre. Tot això fa que, a ulls del socialista, aquest carrer no estigui “pensat per als barcelonins”, i per aquest motiu aposta per revertir la situació a través de la gran quantitat d’equipaments culturals que hi ha al centre. “Si el MACBA no és cultura de proximitat, si no resol el seu repte de fer cultura de proximitat amb continguts artístics, tenim un problema”, va afirmar. “El CCCB, el Romea o el Liceu han de configurar un diàleg amb el veïnat”, va afegir. És per tot això que Marcé va apuntar que cal repensar la relació entre cultura i turisme, i incorporar en termes culturals la migració que hi ha al centre de la ciutat.

El problema dels festivals

Barcelona és un dels llocs del món amb més festivals urbans, és a dir, més festivals de grans dimensions que se celebren dins dels límits de la ciutat. Això genera nombroses problemàtiques entre veïns i organitzadors d’aquests esdeveniments.

Marcé va apuntar que, amb la pandèmia, el pacte que hi havia entre les diverses parts “va trontollar”. “Va suposar un canvi pel que fa al silenci que estan disposats a assumir els veïns i pel que fa al negoci dels festivals”, va dir el socialista.

Segons Marcé, aquest pacte s’està reteixint. Ara, per exemple, el veïnat de Sant Martí afectat pels festivals que se celebren al Fòrum ha acceptat que durant 21 dies l’any s’hi celebrin esdeveniments fins a les tres de la matinada. Davant d’aquesta limitació, i preguntat per Nadeu, Marcé va reconèixer que, des de l’Ajuntament, “en aquests moments es diu a algun festival que no pot venir”.

“En aquests moments es diu a algun festival de música que no pot venir”

No és l’únic problema que, segons Marcé, es deriva de la cultura de festivals. Tot i reconèixer que el sector de la música es guia per la llei de l’oferta i la demanda, el regidor va afirmar que “els festivals s’han de comprometre amb el talent local”. “No es poden contractar només grups mainstream“, va considerar. Si es fa d’aquesta manera, va alertar Marcé, es generarà “un buit entre el talent musical local i la capacitat de donar-li escenaris”. “Barcelona genera molt talent, però no té escenaris per retenir-lo”, va lamentar.

L’àmbit públic en la cultura

Marcé és un polític que, a diferència d’altres, ha passat per l’àmbit privat. Això el fa entendre la cultura com un tot on es mesclen agents privats, siguin empreses o entitats, i el sector públic. “Si algú es pensa que és possible resoldre la cultura des d’una perspectiva únicament pública, comet una ingenuïtat”, va afirmar.

“Si algú es pensa que és possible resoldre la cultura des d’una perspectiva únicament pública, comet una ingenuïtat”

Alhora, Marcé va posar com a exemple el que passa a Madrid. El regidor va explicar que la capital espanyola compta amb 15 teatres públics i això fa que els teatres privats es puguin dedicar a fer obres comercials. En canvi, en el cas de la capital catalana, on hi ha molt poques sales públiques, els agents privats han de fer una funció “exemplificant” programant teatre d’autor o obres més experimentals. Dit d’una altra manera, Barcelona ha de comptar amb el sector privat si vol tenir una cultura on càpiga qualsevol mostra artística. Tanmateix, segons va concloure Marcé, una cultura forta no pot viure només de les subvencions.