Vila: “Horta-Guinardó necessita més projecció”

Francina Vila és la nova responsable política d’Horta-Guinardó. Malgrat la seva joventut -va néixer l’any 1977- ha desenvolupat una llarga trajectòria a Convergència i Unió, on va ingressar al 1996. Militant de Convergència Democràtica, ha treballat durant el darrer mandat des de l’oposició als districtes de Gràcia i les Corts. Ara assumeix el càrrec de regidora d’un districte “immens, molt interessant i on hi passen moltes coses”, i es planteja el repte de “promocionar-lo més i donar-lo a conèixer a la resta de la ciutat”.

Què representa el canvi polí­­­­­­­tic per a la ciutat de Bar­­celona?

Suposa un canvi importantíssim després de 32 anys en els quals ha governat la mateixa força política. En els darrers anys s’havia produït un distanciament creixent entre la ciutadania i l’Ajuntament. Hi havia un govern que funcionava per inèrcies. Fins i tot, havíem detectat que l’estructura gerencial i tècnica es confonia amb la política. Sovint els professionals tècnics havien d’assumir determinats rols que corresponen exclusivament als responsables polítics. Volem corregir aquests aspectes. En aquest sentit, l’ocupació del nostre gerent ha de ser únicament la gestió del dia a dia del personal de la casa i és qui ha de garantir que els tràmits dels ciutadans es responguin de manera àgil i eficaç.

Què aportarà el seu partit polític?

El que volem transmetre, des de bon inici, és un canvi d’actitud. La nostra feina, com a representants polítics, serà estar al servei dels ciutadans. Els regidors tindrem molta presència al carrer, escoltant a la gent, estant al seu costat, en una situació tan complicada com és aquesta època de crisi.

Un dels primers deures de Xavier Trias als seus regidors és prioritzar el treball a peu de carrer.

Crec que aquesta serà una gran diferència amb l’anterior equip de govern. La nostra tasca serà estar al costat dels barcelonins, captar les seves necessitats i canalitzar-les políticament per resoldre els seus problemes. Volem que l’Ajuntament deixi de ser un obstacle més en la vida quotidiana dels ciutadans o un tràmit farragós a l’hora d’engegar un projecte empresaria­l.

Què significa per a vostè aquest càrrec?

He viscut aquest canvi polític amb molta il·lusió, però també com a un repte important. La nostra manera de treballar serà diferent. Enfocàvem de manera seriosa la nostra oposició al go­vern, però quan governes les decisions que prens afecten directament en la vida de les persones. Per tant, ho assumeixo amb molt sentit de la responsabilitat. Però, a la ve­gada, estic convençuda que ho farem bé. Tinc moltes ganes de parlar amb la gent, de dedicar-li temps, i tot l’equip té molta il·lusió i idees de cara al futur.

Ha pogut reunir-se ja amb alguna entitat?

Sí, l’endemà mateix de prendre possessió em reunia amb l’Associació de Veïns de Vista Park per trobar punts en comú respecte als problemes de mobilitat que provoquen els autocars que van al Parc Güell quan s’aturen en plena carretera del Carmel. Per tant, des de bon principi, vaig començar a buscar acords per resoldre conflictes que no s’havien resolt durant l’últim mandat.

Què creu que necessita amb més urgència el districte d’Horta-Guinardó?

El que li falta al districte és més projecció. És un territori molt divers, amb 11 barris, molt extens i amb molta població, on hi passen moltes coses, però segurament no té el tractament que es mereix. Un dels meus objectius és que la resta de Barcelona conegui més i millor el districte d’Horta-Guinardó. Tenim un patrimoni arquitectònic importantíssim, des de masies fins a cases senyorials modernistes, que es coneix poc. Un altre objectiu és coordinar amb els nostres eixos comercials l’impuls i l’estimulació del comerç. Per desgràcia, els teixits comercials del districte no són homogenis, sinó que són més aviat com taques a sobre d’un mapa. Hem d’aconseguir que siguin una xarxa més estructurada. El repte és adonar-nos que tenim un territori molt interessant i que l’hem de promocionar més.

Pel contrari, quins són els seus punts forts?

Tenim un gran nombre d‘entitats que duen a terme activitats molt interessants. Tenim, com ja he dit abans, un gran patrimoni arquitectònic. Crec que l’objectiu del districte és que, tard o d’hora, els barcelonins no només vagin a passejar per Montjuïc o a prendre un aperitiu a Gràcia, sinó que també se sentin atrets per fer una ruta per les masies d’Horta, vagin a veure un espectacle al Boca Nord del Carmel o prenguin la cervesa a plaça Eivissa.

Tenen previst algun gran projecte per a aquest mandat que il·lusioni al veïnat?

Crec que la il·lusió no passa tant per grans projectes, sinó que ara el que hem de fer és millorar la qualitat de vida dels barris. Tenim en marxa diversos projectes de millora dels barris, com per exemple l’arribada de la xarxa de clavegueram a tots els barris. Això és el que hem de plantejar, abans que projectar grans actuacions en la situació de crisi que vivim. A més, tampoc no ho entendria la ciutadania. La nostra obligació és millorar el dia a dia de la gent, acabar els plans que tenim en marxa, enllestir-los bé, i, a la vegada, tenir una visió equilibrada de tot el territori, tenint en compte les necessitats de tots els barris.

L’anterior alcalde, Jordi Hereu, plantejava una li­mitació d’entrada de turistes al Parc Güell. Com ho veu el seu partit?

És un espai al qual hi accedeixen anualment més de 9 milions de turistes, però els carrers de l’entorn són estrets; i això genera diferents problemàtiques. A més, s’ha de conciliar un Patrimoni de la Humanitat amb l’ús d’un parc que, no s’ha d’oblidar, és públic, i molts veïns l’utilitzen com a via de pas, el creuen per anar d’una zona de la ciutat a una altra. És un debat ampli que hem de plantejar i consensuar, conjuntament amb veïns i operadors turístics, quin model de parc i model d’explotació turística preferim.

Un dia després que Xavier Trias fos nomenat alcalde, vostè es reunia amb veïns del Parc per parlar de la mobilitat. A quins acords van arribar?

Hem pres mesures provisionals que, almenys durant l’estiu, permetran solventar uns problemes de mobilitat que angoixaven als veïns. Però no són mesures definitives. El pàrquing d’autocars quedava saturat, pel que els vehicles s’aturaven al bell mig de la carretera del Carmel, que només té un carril per sentit de circulació, per fer baixar o reco­llir als turistes. El col·lapse de la carretera omplia de trànsit els estrets carrers dels voltants, augmentant la inseguretat viària dels veïns, a més d’entorpir el pas de l’autobús de la Línia 24.

I quines mesures han pres?

Hem habilitat cinc places noves d’aparcament, que ja estaven previstes, i hem reforçat la presència de la Guàrdia Urbana, per a que tal com arribin els autocars, buidin el passatge al pàrquing i no al mig de la carretera. A més, hem reforçat tota la senyalització. Aquesta setmana ja es podran constatar els resultats d’aquestes mesures.

La futura illa d’equipaments del Guinardó porta en punt mort des de fa mesos. En quin estat es troba actualment?

Tots els projectes previstos, els tirarem endavant. Però entenem que aquells que aixecaven alguna susceptibilitat ha estat a causa de que el procés participatiu i de diàleg no s’ha fet correctament, i caldrà que ens tornem a seure i replantejar-los. Aquest és un projecte important per desenvolupar aquella zona. Fa l’efecte de taca d’oli, ja que al voltant dels equipaments, es genera més activitat. Al voltant d’un equipament, fas ciutat.

Llavors, pot ser que es replantegi?

No ben bé… Hem de veure en quin punt es troba, què hi diuen els veïns i els comerciants, i si tothom hi està d’acord el tirarem endavant. Però si no és així, farem aquelles petites correccions; ara, sense ànim d’aturar cap obra. Al final, els ciutadans mai demanen coses impossibles d’acomplir, només volen que es tingui en compte les seves peticions. Nosaltres n’hem de prendre nota i tractar d’aplicar-les amb sentit comú.