El veïnat del Turó de la Rovira diu prou: “Ja són dotze anys així”

Només cal fer una cerca ràpida a TikTok, una de les aplicacions més de moda entre els joves d’arreu del món, per entendre com veuen les bateries antiaèries del Turó de la Rovira els turistes que venen a Barcelona. Escrivint “bunkers barcelona” en el buscador d’aquesta xarxa social, la pantalla s’omple de vídeos que conviden a visitar aquest lloc “imprescindible” de la ciutat. “DJ every Sunday at 18:30” o “sunset picnic in Barcelona” són alguns dels plans que recomanen els tiktokers internacionals. Fins i tot un d’ells, un tal Justin Murphy, assegura que “cada nit hi ha una festa en aquests búnquers abandonats amb vistes a tota Barcelona”.

“Abandonats”, precisament, és com se senten els veïns d’aquesta zona. És el cas de Fran Bernal, que viu al carrer Marià Labèrnia, el més afectat per aquesta situació juntament amb Labèrnia i Mühlberg. “Ja fa dotze anys que estem així. Tot va començar fa més d’una dècada i va anar in crescendo fins a tocar sostre el 2018. Amb la pandèmia va frenar, però tot apunta que aquest 2023 recuperarem el volum de turisme”, assegura Bernal, que viu a tan sols uns metres del focus del problema.

Festes constants

El cert és que, en les últimes setmanes, les festes il·legals han estat una constant al Turó de la Rovira. I els veïns n’estan farts. És per això que han decidit organitzar-se amb més força i han impulsat el Consell de Carrers del Turó de la Rovira i el Carmel, del qual Bernal és un dels portaveus. Aquesta plataforma ja va convocar una protesta divendres passat i en té prevista una altra aquest divendres. També va mostrar el seu descontentament al darrer Consell de Barri del Carmel d’aquest mandat, que es va celebrar dimarts.

En la mateixa sessió, la regidora del Districte, Rosa Alarcón, va admetre que hi ha “una pressió turística insuportable a la zona” i es va comprometre a intentar eliminar les bateries antiaèries de les guies turístiques, una mesura en la qual els veïns no confien gaire. A més, va anunciar el reforç del control policial en aquesta àrea.

L’origen i la solució

“Fa dotze anys que l’Ajuntament va posar el Turó de la Rovira en el punt de mira, però només a nivell turístic. No hi ha hagut cap actuació de millora de la vida de la gent en tot aquest temps”, considera Bernal. Per a aquest veí, part del problema va començar amb el triomf de la idea que calia “descentralitzar” el turisme. Amb aquest criteri, segons ell, van derivar el turisme que ja no podia assumir el centre de la ciutat a “barris humils”. “És clar, com l’havien de portar al Putxet o a la Bonanova?”, es pregunta, irònicament. Així, denuncia que durant aquests anys hi ha hagut “barra lliure” en zones com el Turó de la Rovira.

Pel que fa a les possibles solucions, la que ja ha posat en marxa el consistori és el tancament nocturn de les bateries antiaèries, una mesura que no convenç tots els veïns. Al Consell de Carrers del Turó de la Rovira i el Carmel no han definit un posicionament conjunt al respecte, però sí que lamenten la manca d’un estudi “a fons” i d’un debat veïnal, tal com assenyala Bernal.

D’altra banda, aquest portaveu alerta que, quan es faci efectiu el tancament del Turó de la Rovira a les nits, l’activitat es desplaçarà als altres turons. De fet, ja s’han registrat grans festes al Turó del Carmel. Amb tot, Bernal veu clar que la solució ha de passar inevitablement pel “decreixement turístic” a tota la ciutat.

Més enllà del turisme

Malgrat que el mal més evident del Turó de la Rovira actualment és la massificació turística, els veïns recorden que n’hi ha molts més, com l’amenaça d’enderroc que plana des de fa dècades sobre 300 habitatges, les mancances en transport públic o la presència d’amiant. “És una bateria de problemes”, conclou Bernal.