El Pantà de Sau, amb el nivell d’aigua molt baix. Foto: Jordi Borràs/ACN
Catalunya, i en concret la conca Ter-Llobregat, entra en un terreny desconegut pel que fa a la sequera. El període més humit de l’any, setembre i octubre, va passar sense gairebé precipitacions i els embassaments estan actualment per sota del 19% de la seva capacitat. És per aquesta raó que a finals de novembre el Govern va decretar l’entrada en fase de preemergència als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat, incloent-hi Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com Girona.
El conseller d’Acció Climàtica de la Generalitat, David Mascort, va indicar a finals de novembre que l’entrada en aquesta fase és una crida a incrementar l’estalvi d’aigua abans d’arribar al llindar d’emergència, quan els embassaments estiguin per sota del 16%. “Fem una crida a tot el país perquè ens posem tots en mode emergència”, va subratllar. Sense anar més lluny, Mascort va definir l’actual avinentesa com “d’emergència nacional”.
En aquestes coordenades es va pronunciar també a mitjans de novembre el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, que va destacar que des de la regió metropolitana es pot fer un “esforç” que vagi “en benefici de la resta de comarques”. En la línia del que va dir Mascort, Reyes va posar èmfasi en la consciència ciutadana. “Com que no hi ha talls a l’aixeta, potser ens costa molt de percebre que fa tres anys que tenim sequera”, va reconèixer.
I les previsions no són positives. El Meteocat no anuncia grans precipitacions fins al gener, extrem que ha portat la Generalitat a moure fitxa. Serà aleshores quan es preveu entrar en la fase d’emergència, que implicarà l’ajornament de noves granges i nous hotels, entre altres mesures.
L’administració mou fitxa
La situació excepcional de sequera que viu la regió metropolitana i la resta del país ha obligat les administracions a moure fitxa. La primera va ser la Generalitat, que va decretar la fase de preemergència, fet que va implicar la reducció de la dotació màxima d’aigua per habitant i dia, passant dels 230 litres als 210. En aquesta línia, el Govern també té a sobre de la taula altres mesures, com una proposta per reduir la pressió de l’aixeta als domicilis. Una mesura que, segons va dir a finals de novembre el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, s’ha de fer de manera “molt quirúrgica”. “No és el mateix rebaixar la pressió en un municipi on els habitatges estan en horitzontal que en una localitat amb edificis de fins a 18 pisos”, argumenta.
Sense anar més lluny, Aigües de Barcelona va explicar, també a mitjans de novembre en un acte amb periodistes a la depuradora del Prat, que s’havia avançat i ja havia fet proves a la xarxa per reduir la pressió de l’aigua. A més, la companyia pretén replicar al Besòs el sistema del Baix Llobregat de producció d’aigua regenerada, a través d’un projecte valorat en 1.500 milions d’euros que es finançaran amb fons europeus. Aquesta inversió, segons la companyia, permetria deixar de dependre de l’aigua de la pluja i garantir l’abastiment dels cinc milions de persones de la regió metropolitana.
Per altra banda, el Govern també es planteja portar aigua amb vaixells, acció que, tanmateix, suposa una gran inversió.
