El Carmel com a símptoma

Quan em pregunten com veig el barri del Carmel d’aquí a 20 anys, la meva resposta és inequívoca: vull que d’aquí a 20 anys els veïns i veïnes del Carmel se sentin tan orgullosos del seu barri com avui dia, com fa també 20 anys. Parafrasejant la dita holandesa “God created the world, but the Dutch created the Netherlands”, podem afirmar sense por d’equivocar-nos que “Déu va crear el món”, però els treballadors i treballadores d’aquest país van crear el Carmel.

El Carmel representa l’orgull d’una generació que, a base de treballar sense descans, va poder llaurar un futur per als milers de famílies que, amb una mà davant i una darrera, van arribar a mitjans del segle XX a Barcelona. El Carmel representa el paradigma del progrés, el paradigma d’un ascensor social que et permet superar un desnivell més gran que el que hi ha entre la rambla del Carmel i el carrer Gran Vista.

Avui dia, el Carmel torna a estar en el focus del districte: el passatge Sigüenza i la modificació puntual del Pla General Metropolità (MPGM) del Carmel i entorns, les bateries antiaèries o l’àrea verda generen un debat viu al barri, i evidencien que el Govern del Districte torna a arribar tard i malament.

Anem a pams. Els veïns i veïnes del passatge Sigüenza estan passant per un calvari de grans magnituds. Gairebé una dècada després de l’aprovació de la MPGM del Carmel i entorns, on es preveia un seguit d’expropiacions de caràcter prioritari i preferent, el risc d’esfondrament del número 95 ha provocat el desallotjament dels blocs adjacents. Aquesta situació, malauradament no inèdita al Carmel, torna a tensionar la confiança entre veïnat i el Govern del Districte, que ha d’actuar d’urgència degut a la inacció i desídia també dels governs anteriors. Des d’Esquerra Republicana som conscients de la gravetat de la situació, per això exigim al Govern del Districte un millor acompanyament i informació als i les afectades, que vagi més enllà de l’obligatorietat administrativa. En altres paraules, que l’executiu s’hi impliqui al 100%. Per això, des del nostre grup vam convocar un plenari extraordinari per donar veu als veïns i veïnes que demanaven ser escoltats. Vist com es va desenvolupar aquest plenari, es fa evident que la comunicació entre el Govern del Districte i el veïnat havia fallat en algun punt. Per tant, des d’Esquerra Republicana seguirem fent tot el que estigui a les nostres mans per tal que els veïns i veïnes tinguin tota la informació i acompanyament en aquesta situació tan angoixant i complicada.

Malauradament, Sigüenza no és l’únic símptoma de la manca de confiança entre govern municipal i ciutadania. La decisió més o menys unilateral de tancar els antiaeris del Carmel també ha generat una onada de malestar. Si bé és cert que ni un servidor ni el grup municipal d’ERC al districte neguen que tancar els antiaeris durant la nit pugui ser una de les possibles solucions a l’incivisme a la zona, creiem que aquesta “solució” representa començar la casa per la teulada, i que probablement aquesta mesura només traslladarà l’incivisme a una altra banda. Per això, al darrer plenari del Districte, Esquerra Republicana va presentar una proposició per aturar el tancament de les bateries fins que no s’acordi un projecte per dignificar i posar en valor el patrimoni històric que representen no només les bateries, sinó les barraques i les restes del poblat iber de la zona del cim del Turó de la Rovira.

I per últim, la cirereta del pastís: la implementació de l’àrea verda d’aparcament al Carmel, Vall d’Hebron i Teixonera. En primer lloc, cal remarcar que Esquerra Republicana és absolutament favorable a acabar amb l’aparcament lliure i a implementar l’àrea verda a tota la ciutat. Ara bé, no entenem que el govern municipal estigui implementant l’àrea verda al districte d’Horta Guinardó com una sèrie d’enganxats incoherents, en comptes de realitzar una bona planificació i implementació que pugui permetre que els i les veïnes segueixin podent aparcar on ho han fet tota la vida.

L’objectiu de l’àrea verda ha de ser facilitar l’aparcament a qui més el necessita, no posar encara més pals a les rodes.

Que es parli del Carmel hauria de ser un fet positiu. Tanmateix, lamentem que es parli del barri cada cop que esclata un problema, més o menys sobrevingut, i davant del qual el Govern del Districte només intenta salvar els mobles amb relació a problemàtiques que fa ja anys que s’arrosseguen. El Carmel necessita un projecte, no dues visions més o menys incoherents dels socis de govern, PSC i Comuns. Cal un projecte per al Carmel, per a tots els barris i per al conjunt del districte, un projecte treballat amb veïns i comerciants. Cal més estratègia i menys tàctica, i per això ens cal un govern que pugui respondre sense dubtar a la pregunta de com veuen el Carmel d’aquí a 20 anys.

per Max Zañartu, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona