El PSC va aconseguir el 22,5% dels vots a Horta-Guinardó el 28M, imposant-se així als comuns. Infografia: Línia Horta
Barcelona va viure el passat 28 de maig una nit electoral d’infart. El triple empat que auguraven totes les enquestes es va anar desfent a mesura que avançava l’escrutini i finalment la balança es va decantar a favor de Trias per Barcelona. En una jornada amb un 60,6% de participació (gairebé sis punts menys que el 2019), la candidatura de l’exalcalde Xavier Trias va aconseguir el 22,4% dels vots al conjunt de la ciutat. Aquesta victòria, però, no es va reproduir a tots els districtes. A Horta-Guinardó, Trias va quedar tercer, mentre que el guanyador va ser el candidat socialista, Jaume Collboni. Amb un 57,6% de participació al districte, el PSC va obtenir el 22,5% dels vots i va desbancar els comuns, vencedors a Horta-Guinardó tant a les municipals del 2015 com a les del 2019.
Així doncs, la llista d’Ada Colau va ser la segona més votada al districte el 28M, amb un 19,9% de les paperetes. Quatre anys enrere havia assolit el 22,2% dels suports i, en fa vuit, el 28,5%. Aquesta clara davallada de vots ha suposat, almenys de moment, la fi de l’idil·li entre Barcelona En Comú i el districte d’Horta-Guinardó.
Per contra, qui sembla que s’ha reconciliat amb el districte és l’espai postconvergent que representava Trias en aquestes eleccions. El 2015, el mateix candidat va ser el segon més votat amb el 17,2% de les paperetes dipositades a Horta-Guinardó, però el 2019, la llista de Junts, aleshores encapçalada per Elsa Artadi, va ser la cinquena amb un 8,8%. Enguany, amb el retorn de Trias i la suma de diverses formacions, la xifra ha remuntat fins al 17,8%.
ERC ha fet el camí contrari. Del 21,4% que va situar Ernest Maragall com a segona opció al districte el 2019, ha caigut fins al 12,2% que l’ha relegat a la quarta posició aquest 2023. Però, si parlem de caigudes, Ciutadans no té competència. El partit taronja, que va ser la quarta força a Horta-Guinardó fa quatre anys, ha quedat en no res. El 28M el van superar, en aquest ordre, el PP, Vox, la CUP, Valents, el PACMA i, fins i tot, Barcelona Ets Tu.
Trias per Barcelona ha estat la candidatura més votada a la ciutat aquest 28M. Infografia: Línia Horta
Pactes o l’opció més votada?
Assolir la primera i la segona posició a Horta-Guinardó no va servir al PSC i als comuns per vèncer a la ciutat, on Collboni es va imposar a Colau per la mínima i es va quedar a gairebé tres punts de Trias. Traduïts a regidors, els resultats de les eleccions en van donar 11 a Trias per Barcelona, 10 al PSC i 9 als comuns. Aquest panorama va deixar una pregunta a l’aire: governarà la llista més votada o hi haurà un pacte alternatiu?
La mateixa nit electoral –i després d’haver reiterat al llarg de la campanya que hauria de governar el vencedor dels comicis– Collboni va obrir la porta a pactar amb comuns i ERC per evitar un nou mandat de Trias. El socialista va afirmar que Barcelona havia “votat progressisme” i va advertir que “el PSC no renuncia a res”. La convocatòria d’eleccions generals que va arribar per sorpresa l’endemà, però, va refredar aquest discurs. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va admetre el dia 30, en declaracions a RAC1, que Trias “té un avantatge” i que “si no passa res, ell serà alcalde”.
Per la seva banda, Colau no ha deixat d’insistir en la possibilitat d’un govern d’esquerres. “Hi ha una majoria progressista de 24 regidors”, ha repetit per activa i per passiva en referència als 10 regidors socialistes, els 9 seus i els 5 d’ERC. Malgrat els mals resultats de Maragall, sembla que tindrà la clau de l’Ajuntament. Tot plegat s’haurà de resoldre el 17 de juny, quan hi ha prevista la investidura del nou batlle, si res no canvia.
Sis barris socialistes, tres de Trias i dos dels comuns
Si bé el partit vencedor en els resultats globals de la ciutat va ser Trias per Barcelona, la batalla pels barris la va guanyar el PSC. La llista de Jaume Collboni va ser la més votada a 35 dels 73 barris, mentre que la de Xavier Trias ho va ser a 21 barris i la d’Ada Colau, a 17.
En el cas d’Horta-Guinardó, el candidat socialista va aconseguir tenyir de vermell sis dels onze barris del districte. La victòria més clara del PSC va ser al Carmel, on la formació va rebre el 32,8% dels vots. També va ser molt clar el suport que li va donar el veïnat de la Teixonera, amb un 30,1% de les paperetes. La resta de barris amb triomf socialista van ser, per ordre de més a menys vots, Sant Genís dels Agudells (27%), la Vall d’Hebron (24,3%), Horta (21,2%) i Montbau (21,2%).
Els tres barris del districte que van apostar per Trias van ser la Font d’en Fargues, amb un 25,6% dels suports; el Baix Guinardó, amb el 23,1%, i Can Baró, amb el 20,9%. Per la seva part, Barcelona En Comú va ser la llista guanyadora a la Clota (27,8%), el barri més fidel als comuns, i al Guinardó (23%), el barri on es va criar Colau.
Pràcticament en la majoria de casos, el podi el van formar, en un o altre ordre, Collboni, Trias i Colau. Només hi va haver una excepció en aquest sentit: el Carmel. El barri on la victòria del PSC va ser més folgada, els comuns van ser segons amb un 15,2% dels vots, però la tercera força no va ser Trias, sinó el PP de Daniel Sirera, amb el 10,8% de les paperetes. De fet, aquí Trias va ser cinquè (9,1%) perquè el va superar Vox (9,4%).
