Xènia Artiga amb una samarreta amb molta història. Foto:Judit Solana
No deu ser gaire habitual que algú dissenyi el seu propi regal sense saber-ho. L’anècdota és divertida i emotiva: Xènia Artiga (Castellbisbal, 1999), pivot del Lima Horta Bàsquet, va rebre un WhatsApp de la seva companya Vane Verbo: “Em va demanar si li podia dibuixar l’equip fent pinya. Seria el disseny d’una samarreta per a l’Eli Soriano, que li havia tocat a l’amic invisible”.
Sempre disposada a ajudar, per això estudia Medicina, Xènia Artiga li va fer el favor. La sorpresa va venir quan, dies després, les seves companyes van sortir al Palau Municipal d’Esports Josep Mora, a Mataró, amb una samarreta amb el dibuix i el missatge “no tinc forces per rendir-me”. N’hi van regalar una, és clar.
“M’emociona recordar-ho”, confessa Artiga. El grup volia animar-la després que s’hagués hagut d’operar d’una ruptura completa del lligament creuat anterior, ruptura dels dos meniscos i esquinç del lligament lateral intern. La pivot s’havia lesionat en un amistós contra la UE Mataró, en un pavelló maleït per a ella. Anys abans també s’havia trencat allà el menisc de l’altra cama amb el Bàsquet Femení Sant Adrià.
Malgrat fer un treball diferent durant la majoria de la temporada i no viatjar gaire amb el grup, Artiga va intentar “ajudar com podia”. Sí que va desplaçar-se a la fase d’ascens a Lliga Femenina de Leganés. “Posar-te l’equipament, estar amb l’equip i fer l’escalfament en un moment així va ser al·lucinant. Em moria de ganes de saltar a la pista, però hauria estat una temeritat perquè l’objectiu era arribar bé a aquest curs. Vaig gaudir i animar com mai”, recorda.
El passat 31 d’agost, en un amistós contra la Penya a l’Olímpic de Barcelona i gairebé un any després, Artiga va tornar a jugar: cinc minuts al segon quart i cinc més a l’últim. “Va ser molt especial i emotiu. Vaig aprofitar una assistència de l’Anna Gamarra per ficar els meus primers punts de la temp…”. No completa la paraula temporada. “Bé, la primera cistella postlesió”, matisa.
Record familiar
“Avui més Solana que mai”, va escriure després del partit a Instagram. Un homenatge al seu avi, Cisco Solana, mort dies abans. “És de qui més he après de bàsquet. Durant molts anys, l’avi em va fer tècnica individual dos migdies a la setmana. Li vaig dedicar la cistella i la victòria. Tot el que faci a la pista serà per a ell. Sense l’avi no hauria arribat fins aquí”, conclou Artiga emocionada.
