El pròxim mes de juny es compliran dos anys de l’arribada de Vert al Japó. Foto: Arnau Vert
Gairebé 15.000 quilòmetres separen Barcelona i Fukuoka, la ciutat més gran de l’illa japonesa de Kyushu. Aquesta localitat, des de fa gairebé dos anys (es compliran el juny) és la casa d’Arnau Vert, un jove hortenc que el juny del 2019 va assumir la direcció tècnica i de projecte de la Barça Academy d’aquesta localitat.
El seu camí cap a l’orient, però, va començar quan tenia sis anys, als camps de l’Escola Tarr del barri de Mundet. “Quan era aleví em van federar, al Catalònia, i després d’una temporada em va fitxar el Barça. Allà vaig estar-m’hi quatre cursos i vaig coincidir amb grans entrenadors i companys. Una categoria per sobre hi havia Andrés Iniesta i una per sota, entre altres, Gerard Piqué i Cesc Fàbregas”, explica a Línia Horta. Vert també va viure en primera persona l’arribada de Leo Messi a la Masia i guarda molt bons records d’aquesta part de la seva etapa com a futbolista.
Vert va acabar de formar-se a l’UDA Gramenet (arribant a jugar a Tercera amb els colomencs), tot i que les lesions, musculars i de turmell, van evitar que la seva carrera fos gaire més llarga. L’epíleg de la seva trajectòria com a jugador va ser en alguns equips del Gironès i amb una brevíssima etapa jugant a futbol sala.
Aleshores, va deixar definitivament els terrenys de joc per mirar-se el futbol des de fora del verd. “Al començament no acabava d’entendre la pressió pels resultats. Soc fill de mestres i sempre he cregut en la pedagogia. A l’esport de base l’important no és guanyar, sinó formar el jugador i la persona”, apunta.
Com que havia passat per la base del Barça (i era soci d’FCB Jugadors), l’any 2015 va començar a fer proves en les Barça Academy i, després de dos estius fent campus als Estats Units i de passar per escoles de perfeccionament, li va sorgir l’oportunitat de marxar cap al Japó. “Hi havia diverses opcions, i em vaig decidir per Fukuoka, que ja fa 12 anys que està en marxa”, explica. Actualment, a l’acadèmia hi ha futbolistes d’entre 4 i 12 anys, tot i que Vert admet que un objectiu és crear equips infantils per poder competir a les lligues locals.
El seu dia a dia es divideix en dos grans blocs: al matí aborda el treball d’oficina, amb l’organització de les sessions i es coordina amb els entrenadors (amb l’ajuda d’un traductor), tot i que també s’encarrega de la relació amb les famílies i mitjans i autoritats locals. Cap a quarts de cinc o les cinc ja torna a trepitjar la gespa, on s’alternen els grups de joves fins a quarts de nou de la nit.
L’entrenador recorda que fa gairebé un any, quan va esclatar la pandèmia, van haver de tancar l’Academy durant tres setmanes, i quan van poder reobrir van haver de fer petits canvis.
Per últim, Vert reconeix que haver de viure una pandèmia mundial ha estat “molt difícil, perquè pateixes tenint la família i els amics tan lluny”, i assegura que encara no sap què farà en el futur. “Espero tenir-ho clar aviat, però passi el que passi haver pogut viure una experiència així és per estar content i orgullós”, conclou.
