Entrada de l’exposició dedicada a la Unió Atlètica d’Horta al Museu Olímpic i de l’Esport. Foto: Toni Delgado
Qui vagi per primer cop al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch pot pensar que la visita ha finalitzat quan, després de veure un cartell de sortida, puja les escales mecàniques. A dalt, però, sempre li espera la cirereta final, la sala d’exposicions temporals, que fins al pròxim 21 de gener acull Club centenari: Unió Atlètica d’Horta (1922-2022). És un nou capítol de la Fundació Barcelona Olímpica dedicat als clubs centenaris de la ciutat.
Senzilla i plena de detalls, l’exposició és àgil donant-nos dades i aconsegueix generar-nos més preguntes sobre la història del conjunt hortenc. Segur que la U. At. d’Horta és un dels pocs clubs al món que ha guanyat un títol, encara que fos simbòlic, en el seu primer partit. El 24 de juny de 1922 Garriga, Peña, Ustrell o Martí van superar l’equip reserva del CE l’Hospitalet per 3-0 i van aixecar una copa que va aportar Bartomeu Cerdà.
A poc a poc anava prenent forma una entitat nascuda el 18 d’abril i fruit de la fusió entre el Club Esportiu Autonomia i l’Athletic Baseball Club, amb seu a Montjuïc. Rossend Sotés en va ser el primer secretari, Josep Nordbeck, el president, i Pere Serra, com a representant del Foment d’Horta, el primer soci número 1 d’un club que va arrencar amb 30 socis.
Entre els requisits per ser soci figurava ser proposat per dues persones que ja ho fossin. És un regal que a la mostra puguem llegir els primers estatuts del club, aprovats el 15 d’abril de 1923 i on s’assenyala que el català és l’idioma de l’entitat.
Els primers camps
A la U. At. d’Horta li va costar trobar la seva llar. Va disputar els seus primers matxs en un solar per on ara passen els actuals carrers Argimon i Dante Alighieri. Poc després els jugadors van poder competir a Ca l’Andelet, en uns terrenys molt més adequats, i, més endavant, es traslladarien a la Casa Provincial de Caritat d’Horta, antiga finca Can Tarrida.
Un lloguer de 300 pessetes
La gran prioritat dels responsables del club era trobar una ubicació fixa i adequada, i el lloc triat van ser uns terrenys d’horts i ametllers de la Masia de Can Ramis. S’hi construiria el camp de futbol del carrer Feliu i Codina, que ja és centenari, perquè es va inaugurar el 8 de setembre de 1923, amb el rector d’Horta beneint l’espai i la bandera del club, i amb Rosa Planas, una famosa botiguera del barri, fent la sacada d’honor, abans del matx contra l’FC Martinenc. El lloguer era de 300 pessetes al mes i des de 1953 l’estadi pertany a l’Ajuntament d’Horta.
A l’exposició veiem una fotografia dels impulsors del club retratats en els terrenys del futur estadi. Alguns van amb corbata i altres amb corbatí, n’hi ha que miren a càmera al company o sense direcció concreta, però segur que tots estaven satisfets pel nou pas endavant de la seva estimada entitat. Havien resolt un llarg trencaclosques. De fet, a Club centenari: Unió Atlètica d’Horta (1922-2022) se’ns convida a muntar l’escut amb les peces necessàries.
El Bar Quimet va ser la primera seu “important” d’un club que ha pujat quatre cops a Tercera
Seria impagable poder escoltar algunes de les converses, acords i negociacions al Bar Quimet, la primera seu “important” del club, i no costa gaire imaginar-se l’alegria dels jugadors i l’afició celebrant títols i èxits. Hi veiem alguns trofeus i un llistat de fites històriques, com els quatre ascensos a Tercera Divisió o la promoció d’ascens a Segona contra el Moralo CP extremeny del curs 2018-2019. Hi ha també un espai dedicat a la UE d’Horta, que aquest any fa 70 anys i amb qui la U. At. d’Horta gestiona el Complex Esportiu Municipal.
Hauria estat bé que a l’exposició hi hagués un exemplar del llibre Unió Atlètica d’Horta. 75 anys, de Jaume Rius. “Escriure aquesta història no ha resultat una empresa fàcil per la manca d’informació que hi ha en tots els arxius. A les hemeroteques tampoc hi ha gaire informació sobre l’època passada d’aquest club que sempre he considerat en el grup dels modestos, però que és molt entranyable —i esperem que en un futur encara ho sigui més— per al barri que representa”, desitjava l’històric periodista esportiu de TV3.
