Lluís Rabell: “Als Tres Turons segurament no hi haurà tantes expropiacions”

Entre les parets de la Casa de les Altures, un dels edificis més peculiars del Baix Guinardó i seu del districte d’Horta-Guinardó des del 1989, a Lluís Rabell se’l veu relaxat. L’estil neomudèjar d’aquesta antiga residència del director d’Aigües de Barcelona transpira tranquil·litat. Un aparent oasi per a un perfil veterà i bregat a peu de carrer que l’última experiència que va viure en primera línia política va ser, ni més ni menys, els anys més tensos del procés independentista al capdavant de Catalunya Sí Que Es Pot. Ara, Jaume Collboni, fill del Guinardó, li ha encarregat la gestió del seu districte.

L’alcalde Collboni parla de vostè com “l’home dels barris” i l’ha fet responsable del Pla de Barris, de la regidoria d’Educació i Persones Grans i també ha assumit Horta-Guinardó. De fet, arriba a un districte que en té 11, de barris. De feina no li’n faltarà…
De fet, 12. 11 d’oficials, i la Font del Gos [somriu]. De feina n’anirem sobrats. És un districte intens i una gran responsabilitat.

Podrà dedicar al districte el temps que es mereix?
Me l’hauré de buscar. El temps no és elàstic, però la disponibilitat del regidor ho haurà de ser.

Com va ser el relleu amb Rosa Alarcón, que malauradament ara haurà de deixar els seus càrrecs per motius de salut? Va sorprendre que passés a Nou Barris, sent veïna de Sant Genís dels Agudells i estimant-se aquest districte com se l’estima…
Estimant-se’l i sent estimada. Va ser una decisió de l’alcalde en funció de la complexitat de Nou Barris, que requeria una persona amb les qualitats de la Rosa Alarcón. Malauradament, la malaltia que pateix l’ha obligat a deixar l’activitat política, però la retrobarem com a activista veïnal a Sant Genís dels Agudells.

“Amb la cobertura de la ronda de Dalt farem una nova centralitat”

Es reivindica com un regidor continuista?
Absolutament. El seu mètode és el bo, amb diàleg, connivència amb el teixit associatiu i un coneixement acurat de la diversitat dels barris.

Parlant de barris, Can Baró, el Carmel, Sant Genís i la Teixonera formen part del Pla de Barris. La mateixa Alarcón ens deia fa quatre anys que el ritme d’inversions del pla no era l’adequat. Quatre anys després, es pot tornar a fer aquest diagnòstic?
Ara caldrà reorganitzar la forma com intervenim i revaluar el conjunt de barris on s’invertirà, respecte als quals no hi haurà gaires novetats. Alguns projectes acaben aquest any i altres el 2024, i aviat redefinirem els nous objectius. El que tenim clar és que cal que les intervencions tinguin impacte, i ho farem als barris d’aquí, a la zona nord. El seu gran problema és l’accessibilitat, que condiciona tota la vida social i econòmica, i també que són barris envellits. Això, per exemple, es veu a Montbau.

A banda de l’accessibilitat, quins altres objectius prioritaris hi ha en aquests barris?
És molt important buscar una connexió més gran dels projectes del Pla de Barris amb els de desenvolupament del districte en el seu conjunt. Per exemple, tenim dos elements potents al districte com són els centres hospitalaris, Vall d’Hebron i Sant Pau, per promoure Horta-Guinardó com un gran districte sanitari i que els joves tinguin oportunitats relacionades amb la formació professional.

Parlant de prioritats de govern, Collboni deia fa poc que aquest seria el mandat de la cobertura de la ronda de Dalt. Vostè ho veu factible?
Factible en successius mandats, i tant. En aquest mandat, sobretot volem fer un enfocament estratègic més ambiciós que no només continuï la cobertura. Per a nosaltres, la cobertura, de la qual es farà un tram en cada mandat, és només el substrat d’un projecte molt més ambiciós, que és la connexió dels barris de la zona nord i crear noves àrees de desenvolupament. A la Teixonera ja tenim la bòbila, i també el projecte de refer l’entorn del Mercat de la Vall d’Hebron. Però la llosa que vindrà i el projecte de desenvolupament de l’hospital ens farà fer un nou planejament de tota la zona nord. És un projecte d’anys i el volem fer com es va fer el Compromís per Glòries: una gran trobada del teixit associatiu i dels actors econòmics i socials per dissenyar plegats els diferents projectes. La idea del cobriment de la ronda és la primera capa sobre la qual pretenem un desenvolupament molt ambiciós de tota la zona nord.

Pel que ens diu, estem parlant d’una de les grans obres de ciutat de la pròxima dècada…
Exacte. El cobriment ja és prou complex, però volem depassar-lo. Volem donar-hi un tomb i canviar absolutament la fesomia de la zona nord de la ciutat. És un deute històric amb els barris, que s’han empassat durant anys la ronda pel bé de la mobilitat de la ciutat. Hi ha un deute amb ells i el concebem com un compromís de transformació profunda i de fer de la zona nord una nova centralitat de la ciutat.

Parlant de transformacions urbanístiques, el projecte dels Tres Turons es va aprovar el 2010 i acumula retards i bloquejos. Les 300 expropiacions previstes es podran fer o hi haurà cases que se salvaran? Collboni ja va parlar de “repensar el planejament”.
Segurament no n’hi haurà tantes. Hem de repensar el planejament, i el que tenim clar és que el meló dels Tres Turons no el podem  deixar per a un altre mandat. Un nou planejament vol dir tenir en compte que hi ha zones amb habitatges prou consolidats i altres que, efectivament, s’hauran d’expropiar, sempre amb les alternatives corresponents. I l’objectiu de guanyar espai verd ara és molt més central.

“Tenim un districte que ha d’estar més net; no pot continuar com ara”

Hi ha gent que viu amb inseguretat jurídica pel que pugui passar amb casa seva. El missatge que vostè envia és tranquil·litzador per a una part d’ells…
Sí, per a tots, perquè tothom tindrà una solució. O bé perquè l’habitatge se salvarà o perquè organitzarem els trasllats d’una forma pautada i amb molt diàleg.

Parlant d’aquesta zona, els búnquers del Carmel s’han convertit en un exemple de la massificació turística. La tanca no li sembla un petit pedaç per a un problema més gran?
Bé, és que el problema és més gran. La solució va més enllà del Turó de la Rovira, ja que tenim la necessitat de governar millor el turisme. La tanca ha sigut útil, perquè algun dia s’havien arribat a acumular 2.000 persones a la zona. La pressió s’ha contingut, també per la feina de la Guàrdia Urbana, però el problema el podem tenir en diferents indrets. N’hi ha prou que algun grup de turistes faci un TikTok que tingui èxit.

Com bé diu, en l’època de les xarxes socials és molt difícil aconseguir que la gent no hi vagi…
Sí, ho és, però és una feina a llarg termini, també amb la visibilització de l’espai públic, dels accessos, de l’horari… I de vegades les situacions més problemàtiques no han sigut amb turistes. El problema d’incivisme també el tenim a casa. Als llocs que tenen afluència s’hi acumula la brutícia i tenim dificultats per mantenir l’espai públic com voldríem. El gran repte és aquest.

Continuant amb el turisme, l’atracció d’aquesta zona, i la del Park Güell, fa que hi hagi queixes al Baix Guinardó per la saturació de la xarxa de busos. De vegades sembla que el turisme va deixant un rastre de problemes per on passa…
Sí, té externalitats negatives, però també deixa el 14% del PIB de la ciutat.

Normalment, però, els veïns noten més els problemes que el 14%…
Sí… També hem d’entendre que el que recollim amb la taxa turística, que anirà a més, té un retorn a la ciutat. Per exemple, l’alcalde s’ha compromès que una part de la taxa turística reverteixi en la climatització de les escoles.

Si ens traslladem a Horta i parlem de la superilla, Collboni ja va dir que era partidari de revertir el tall del carrer Campoamor i de fer un canvi en el seu planejament. Quan es veurà tot això?
Hi ha coses que tenim clares, com no tocar el carrer Fortuny, perquè mai és bona idea revertir coses. I es farà una avaluació més completa, i segurament el primer canvi serà el del carrer Campoamor. Però, més enllà de la superilla, ens hem adonat que tenim un problema amb la mobilitat en diferents punts del districte. A la Font d’en Fargues, per exemple, reclamen un bus a demanda. En general hem de repensar tota la mobilitat perimetral del districte i de les seves vies principals per donar-hi més fluïdesa, així com el servei de mobilitat que prestem.

Una altra qüestió que afecta Horta és el Porta a Porta per recollir residus. Es va aturar la seva implementació després dels problemes a Sant Andreu. Es podria descartar definitivament?
A Horta no es farà res fins que no s’hagi acabat l’avaluació sobre Sant Andreu, que ha demostrat que el Porta a Porta, que és una bona idea, és una fórmula que pot funcionar en determinats entorns, però que en altres genera problemes. Com deia abans, el que sí que ens preocupa molt és l’endreça i millorar el servei de recollida actual que tenim.

“El turisme té externalitats negatives, però deixa el 14% del PIB de la ciutat”

Ens està remarcant molt aquesta qüestió. En el cas del districte, es pot dir que està brut?
Tenim un districte que ha d’estar més net; no pot continuar com està ara. Ho tenim claríssim. És cert que l’empresa ha tingut problemes amb l’entrega de maquinària nova, però li hem demanat un sobreesforç. Això ho dic perquè també tenim un problema d’incivisme, que es tractarà en una segona fase, però primer l’Ajuntament ha de donar exemple. Si fem la feina que toca, podem exigir als ciutadans que es facin corresponsables de la ciutat. Ja sabeu que l’alcalde aposta per una nova ordenança de civisme i que ja hi ha hagut un increment de sancions per actes incívics. Cal entendre que, per molt que gastem en neteja, si no hi ha una corresponsabilitat veïnal, no ens en sortirem.

Tornant a Horta, la reforma del mercat també acumula retards. El mercat provisional no estarà fet fins a la tardor. Un cop comenci la reforma, de quants anys estem parlant perquè s’acabi?
Això és la pregunta del milió, perquè hi ha hagut reformes similars relativament ràpides i altres de molt llargues. En aquest cas, si no hi ha cap sorpresa, pot durar dos o tres anys. Parlem d’un termini raonable.

Parlant de mercats, al Baix Guinardó no ha agradat que el mercat provisional de l’Estrella es posi als jardins del Baix Guinardó. La decisió és ferma i no hi haurà marxa enrere?
La veritat és que no s’ha trobat cap emplaçament alternatiu. Sempre és una incomoditat quan es fa un mercat provisional, però la rehabilitació de l’Estrella serà relativament curta. El parc no es perdrà, i també cal veure això com una oportunitat. És a dir, durant el temps que estigui allà es pot fer un procés participatiu i imaginar com ha de ser el parc després que marxi el mercat provisional. Repensar el conjunt del parc, que també toca.

Des de fa anys, el districte pateix una pèrdua de teixit comercial. Per on començarà per revertir la situació?
Hi ha un problema general d’hàbits de consum. Necessitem, com l’aire que respirem, mantenir el petit comerç. Els carrers on hi ha pèrdua de teixit comercial es perd la vida social, hi ha sentiment d’inseguretat… Fa més per la seguretat una vida comercial que una patrulla. Per ajudar el petit comerç s’han impulsat projectes com l’Aixequem Persianes, les ajudes a la digitalització o la lluita contra la competència deslleial amb la taxa Amazon i amb la distribució… I a nivell micro, hem de continuar donant suport a totes les iniciatives que sorgeixin. Aquest és el camí.