El cantautor Jordi Montañez. Foto cedida
Quatre poemes fets cançó i tres paraules per mirar d’expressar l’agraïment pel teu amor delicat:
T’estim, Pep, t’estim.
Teva,
Antonieta
El dia que celebrava els seus cent anys de vida, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú va rebre un regal amb aquesta dedicatòria. Era una sorpresa de la seva dona, Antonieta Vilajoliu, que li va entregar un disc. L’àlbum, creat expressament per a l’ocasió, incloïa només quatre cançons. Eren quatre poemes del mateix Vallverdú musicats.
No devia ser fàcil trobar un regal original per a algú que ha viscut un segle, però Vilajoliu ho va aconseguir: mai abans s’havien musicat els versos del seu marit. L’artista a qui va confiar aquest difícil encàrrec va ser Jordi Montañez, un cantautor hortenc amb qui la parella té una relació de parentiu. El resultat de tot plegat és El vent, la neu, la boira –el títol és també un vers de Vallverdú–, un EP que l’autor centenari va tenir a les seves mans el 9 de juliol, pel seu aniversari, però que no es va publicar fins a l’octubre.
Un encàrrec que emociona
“És un orgull i un honor haver fet aquest projecte”, assegura Montañez. De fet, a ell, la idea de convertir els poemes de Vallverdú en cançons ja li havia passat pel cap més d’un cop, i fins i tot n’havia parlat amb l’escriptor en algun dinar familiar, però la intenció havia quedat sempre en l’aire. La proposta de Vilajoliu, doncs, el va encoratjar a anar per feina.
Així, va recuperar del calaix una primera versió musicada de Rostoll que havia creat temps enrere i va acabar de donar-li forma, transformant aquest poema en una balada que inclou el so d’una harmònica al més pur estil Bob Dylan. També va haver de triar la resta de poemes que formarien el disc.“Volia que fossin cançons que encaixessin amb el meu repertori, que me les pogués fer meves”, explica el cantautor. Fou ella, Ric del que he donat i Optar van ser les altres tres poesies escollides.
Per a Montañez, a l’hora de donar vida a totes quatre cançons, va ser clau la figura del productor musical Pau Romero, amb qui fa deu anys que treballa. “Creem una bona simbiosi, a vegades tinc idees que no sé com desenvolupar i ell ho veu més clar”, reconeix l’artista, que posa d’exemple la versió musicada d’Optar, que volia fer sonar com un himne.
Sigui com sigui, tot i que no va ser un procés senzill, la recompensa va pagar la pena. Montañez està satisfet amb el resultat, i més des que va rebre la felicitació de Vallverdú en persona. Va ser el passat 11 de setembre, durant els actes de la Diada a Balaguer, quan el cantant va interpretar El vent, la neu, la boira amb el poeta entre el públic. “Quan va acabar l’acte, em va felicitar emocionat”, recorda Montañez.
La música és poesia
La relació de Montañez amb la poesia no és nova. Abans de musicar Vallverdú, el cantant hortenc ja havia convertit en cançons altres poemes de grans autors catalans, com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal o Joan Brossa. “M’agrada entendre les cançons com a poesia musicada, també les que escric jo”, defensa.
En aquest sentit, Montañez pren com a referència altres músics, especialment el cèlebre artista cubà Silvio Rodríguez. “M’inspiro molt en Silvio Rodríguez, en com entén les cançons i en com suggereix idees. Precisament, ell també admira poetes com César Vallejo i musica els seus poemes. A mi m’agrada fer-ho amb artistes nostres”, conclou.
