L’Espai Línia es va omplir de gom a gom durant l’acte organitzat per la Fundació Irla. Foto: Joanna Chichelnitzky
La menopausa és un moment de la vida que la nostra societat ha invisibilitzat i ha convertit en tabú. Ahir a la tarda, la Fundació Irla va celebrar una trobada a l’Espai Línia per tractar aquesta qüestió, que, de fet, n’hauríem de dir climateri, ja que es tracta d’un moment dins d’un procés més llarg.
Va ser una xerrada de luxe en la qual van participar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, la integrant de la Xarxa de Dones per la Salut, Carme Catalán, i l’autora de l’estudi guanyador de la Beca Nativitat Yarza, El tabú de la menopausa, una discriminació invisibilitzada, Clara Selva.
Moderada per la periodista del diari ARA Lara Bonilla, i amb una sala plena de gom a gom, la xerrada va permetre, per una vegada, parlar sense embuts de la menopausa. “Ha canviat molt el perfil de les dones que s’hi troben, i ara moltes estan en edat activa”, afirmava Selva. Malauradament, segons la investigadora, “el valor social de les dones s’equipara al seu valor fèrtil” i per això es malmira el moment vital que coincideix amb la menopausa. “La dona perd la seva identitat femenina”, va assegurar.
Per a Verge, aquesta situació no es pot deslligar de la desigualtat generalitzada que viuen les dones. “Estem invisibilitzades en tots els àmbits i el climateri no està investigat, com tampoc està investigat l’embaràs”, va afirmar la consellera, tot referint-se al fet que, per exemple, fins fa molt poc no es coneguessin els motius dels vòmits durant la gestació.
La consellera Tània Verge va assegurar que la Generalitat fa esforços per canviar la percepció de la menopausa. Foto: Joanna Chichelnitzky
En la mateixa línia, Catalán va assenyalar que “cal més investigació i evitar que un procés natural que viuen les dones s’equiparia a una malaltia”. És per aquest motiu que la integrant de la Xarxa de Dones per la Salut lamentava que es parli de símptomes relacionats amb la menopausa, com poden ser els fogots, en lloc de tractar-los com a “manifestacions”, i assegurava que moltes de les malalties que sovint apareixen en dones de 50 anys no tenen a veure amb el climateri, sinó amb altres temes com la càrrega que suposa continuar treballant a certes edats.
També ho va considerar així Selva, ja que, segons el seu parer, “parlar de símptomes predisposa a veure aquesta etapa d’una forma negativa”. “Anomenar-los manifestacions no remet a un quadre clínic”, va afegir.
Alhora, Catalán va recordar que “el climateri no és només deixar de tenir la regla; és una etapa que comença als 60 anys i que en pot durar 20 més”.
Desinformació
Les tres participants en la conversa van afirmar en repetides ocasions que un dels problemes més grans pel que fa a la menopausa és la desinformació. Així ho confirmen les dades que va aportar Verge i segons les quals “només el 47% de les dones creuen que sabrien explicar què és la menopausa”. “L’accés a la informació és la clau, perquè genera molta angoixa no saber què t’està passant”, va dir la consellera, que va assegurar que la Generalitat està fent molts esforços per millorar aquest aspecte.
Clara Selva és l’autora de la publicació. Foto: Joanna Chichelnitzky
La manca d’informació sobre el climateri no és res nou. Així ho va explicar Catalán, que va detallar que fins als anys 70 “no hi havia un tractament específic de la menopausa”. La situació no va millorar aleshores, ja que d’ençà d’aquell moment es va veure que “hi havia mercat i es va crear la por” cap a la menopausa. “Es van començar a donar, per exemple, pegats d’hormones, fins que es va descobrir que hi havia un índex de problemes mèdics i es va deixar de fer”, va recordar l’experta.
És per tot això que Catalán va considerar que el climateri ha de ser abordat des de “la salut primària i comunitària”, perquè així es pugui normalitzar “donant pautes d’alimentació o d’exercici”. Malauradament, va dir, des de la medicina també hi ha desconeixement d’aquesta etapa vital de les dones.
Menopausa i vida laboral
Un dels espais on més impacta l’arribada del climateri és el laboral. “La visió de l’altre afecta sobre les dones, i alguns estudis al Regne Unit apunten que una de cada 10 dones abandona la feina en aquest moment de la seva vida”, va dir Selva.
En la xerrada sobre la menopausa van participar (d’esquerra a dreta): Lara Bonilla, Clara Selva, Tània Verge i Carme Catalán. Foto: Joanna Chichelnitzky
En aquest sentit, Verge va assegurar que la Conselleria està molt implicada a aconseguir millores en aquest àmbit. “Moltes dones, algun dia al mes, sigui per insomni greu, per fogots o per desconcentració, es podrien demanar la baixa, i és el que intentem fer com a Govern”, va dir. A més, va afegir que el Pla d’Igualtat de la Generalitat inclou adaptar els llocs de feina perquè tinguin, entre altres coses, “ventilació i aigua fresca”. Certament, va reconèixer Verge, això és difícil d’aplicar a l’empresa privada.
Catalán, per la seva banda, va apuntar que el problema va més enllà i que és l’àmbit laboral de ple el que cal “replantejar”, ja que fa que tant homes com dones d’edat avançada hagin de continuar sent productius.
L’àmbit familiar
Segons la investigació de Selva, hi ha diferents maneres d’afrontar la menopausa des de les famílies i les parelles. “Hi ha una parella que és còmplice i una parella que no escolta”, va resumir. De fet, un 30% de les dones del seu estudi van afirmar que no se senten sostingudes, i algunes de les entrevistades van dir que se les tracta amb condescendència. Això arriba fins al punt que hi ha dones que amaguen el que els està passant a la família per por de viure violència. “La reducció de la libido pot generar situacions de violència”, va exemplificar Selva.
Carme Catalán. Foto: Joanna Chichelnitzky
Percepció social
La menopausa està molt relacionada amb la pressió estètica que viuen les dones. “No va només d’acceptar el nostre cos, sinó dels cànons de bellesa”, va dir Verge. En aquest sentit, les tres ponents van considerar que manquen referents a la vida pública que expliquin el que els passa quan es troben en la fase del climateri. “És una etapa vital més que obre la porta a noves expectatives vitals, un moment positiu”, va afirmar Selva. Per aquest motiu, la investigadora va apuntar que cal un “canvi cultural” i que es pugui parlar obertament de la menopausa.
Així mateix, les tres ponents van coincidir en el fet que cal més informació per als professionals de la salut, més ajuda institucional per canviar la visió de les empreses sobre la menopausa i tenir més referents positius d’aquest moment vital. Al cap i a la fi, tal com va concloure Verge, “es tracta de drets sexuals i reproductius, que són drets humans”.
