Foto: PSC
“Salid y disfrutad”, va dir l’alcalde Jaume Collboni, manllevant la mítica frase d’una icona futbolística com Johan Cruyff, als seus tinents, regidors i comissionats al final de la roda de premsa de presentació del nou cartipàs municipal mentre ells l’escoltaven des de les primeres files. Alguns, però, ja fa temps que surten a l’arena política i –hem de pressuposar– que en gaudeixen. Entre ells, Lluís Rabell. “L’home dels barris” per a qui Collboni havia anunciat una tinència d’alcaldia però que, finalment, només és regidor per qüestions numèriques.
Això sí, un regidor destacat. Podríem dir que gairebé el cinquè tinent d’alcalde. La seva regidoria del Pla de Barris penja directament d’alcaldia –detall no menor. I també ha assumit la sempre estratègica regidoria d’Educació i Persones Grans, a banda de la responsabilitat ja coneguda des del vespre del ple d’investidura de liderar Horta-Guinardó, rellevant Rosa Alarcón, que ha passat a Nou Barris. Detall tampoc menor. Collboni, fill del Guinardó, ha encarregat a Rabell la gestió del seu districte. Sembla que queda clar que l’alcalde confia en un perfil veterà i bregat a peu de carrer.
L’estiu pot tensar el conflicte dels búnquers del Carmel, el repte més urgent de Rabell
És cert que Horta-Guinardó no és dels districtes més exigents de la ciutat, però els pròxims quatre anys estarà sota la lupa perquè Collboni ja ha dit que “aquest mandat serà el de la cobertura de la Ronda de Dalt”. Un repte que, no cal dir-ho, és importantíssim: fer la segona fase (des de l’IES Vall d’Hebron fins al carrer Jericó) i començar per la cobertura al voltant de l’Hospital i més enllà fins al carrer Harmonia. La ciutat té un deute històric amb aquest entorn i, de fet, a més de la cobertura de la Ronda de Dalt l’alcalde vol bolcar-se en aquesta zona per reimpulsar-la. Així ho explicava ell mateix en una entrevista amb Línia Horta abans de les eleccions i així li ha encarregat a Rabell. L’exigència a mitjà termini serà alta.
I també a curt termini. Perquè Rabell agafa el districte amb el conflicte no resolt dels búnquers del Carmel a les portes d’un estiu que el pot tensar encara més. “No permetrem que se’ns en vagi de les mans”, ja ha dit Rabell, conscient que serà la seva patata calenta d’aquests primers mesos.
Però no serà l’única. La superilla d’Horta, respecte a la qual Collboni ja ha dit que cal replantejar el sistema de mobilitat, o el porta a porta també d’Horta, que està aturat fins que es faci una avaluació del de Sant Andreu, són altres qüestions que Rabell haurà de saber afrontar amb mà esquerra. Igual que en el cas de repensar els planejaments de l’entorn dels Tres Turons i de Can Baró, un altre dels grans reptes d’aquest mandat.
La icònica imatge del ‘no’ que va popularitzar l’activista
PERFIL | Si el gran públic pensa en Lluís Rabell (Barcelona, 1954), probablement el primer que li vindrà al cap serà la imatge d’ell com a diputat ensenyant a càmera la papereta del no abans d’introduir-la a l’urna el dia que el Parlament de Catalunya va votar la declaració unilateral d’independència, el 27 d’octubre del 2017, en un gest que ja forma part de la història.
Rabell, que aleshores presidia el grup de Catalunya Sí Que Es Pot, una confluència d’ICV, EUiA, Podem i Equo, va viure els anys més tensos del procés independentista des de la primera línia política. Va ser diputat entre el 2015 i el 2017, quan la legislatura va acabar abruptament per l’aplicació de l’article 155. Uns anys en els quals, fent tàndem amb Joan Coscubiela, va abanderar l’oposició al tram final del procés independentista dins del seu espai polític, on va haver de conviure –amb tensions no dissimulades– amb altres perfils allunyats de les seves posicions, com Àngels Martínez Castells, Joan Josep Nuet o Albano Dante Fachin.
Finalitzada aquella breu però erosionant etapa, Rabell es va apartar de la primera línia política, fins que el mes de febrer passat Jaume Collboni el va convèncer per formar part de la candidatura del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, després que els socialistes ja l’haguessin temptejat per anar a la llista de Salvador Illa al Parlament.
Abans de tot això, Rabell havia estat traductor i activista en l’àmbit veïnal, exercint de president de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona del 2011 al 2015. Una etapa que, per la intensitat dels anys següents, ha quedat més oblidada.
