Extrema LGBTI-fòbia

L’extrema dreta guanya pes a les institucions democràtiques. Així ho van certificar les eleccions del 28M i així ho poden ratificar els comicis generals del 23 de juliol. Un dels col·lectius als quals l’auge de formacions com Vox més interpel·la és el de les persones LGBTI. És per això que la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+, aquest dimecres, no es pot separar dels resultats electorals de l’extrema dreta.

Segons apunten des de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) en la seva darrera memòria anual, dins del col·lectiu hi ha “preocupació” per “l’avenç de les polítiques d’extrema dreta”. Així mateix, en un manifest, l’organisme afirma que “l’extrema dreta no és un fenomen d’ara”, però assenyala que “els seus discursos d’odi s’han globalitzat i han pres poder institucional”. Alhora, l’OCH considera que “s’han banalitzat i relativitzat els drets, com si es poguessin subhastar”.

Per a l’organització, l’extrema dreta legitima la violència contra el col·lectiu i això fa augmentar les agressions. Certament, des del 2018 s’ha viscut un increment de les denúncies que rep l’observatori. Malgrat això, des de l’organització Crida LGBTI asseguren que “hi ha molts discursos alarmistes que apel·len a un augment de les agressions LGBTI-fòbiques, però no hi ha dades públiques en un temps considerable ni un observatori públic per poder fer aquesta anàlisi”.

Així mateix, el col·lectiu considera que en els darrers anys hi ha hagut una visibilització més gran de les persones LGBTI i això les ha exposat més. “Si als noranta, en un poble hi havia una persona dins l’armari i era l’única a la qual s’atacava, ara hi pot haver tot un grup de persones LGBTI, i això implica més agressions, no perquè aquest indret hagi viscut un augment de la LGBTI-fòbia, sinó perquè la visibilització i la tensió mediàtica han augmentat”, argumenten. “A més, hi ha més mecanismes per denunciar i la gent s’atreveix molt més a fer-ho”, consideren. És per tots aquests motius que afirmen que s’ha d’evitar “caure en discursos alarmants que puguin generar por al col·lectiu” i no tornar “als armaris”.

L’odi d’extrema dreta

Vox té una croada contra el col·lectiu LGBTI. Tot i que la formació d’extrema dreta liderada per Santiago Abascal, en el seu darrer programa polític, no esmenta res sobre les persones no heterosexuals, no són estranyes les intervencions dels seus integrants denigrant el col·lectiu. María de la Cabeza Ruiz Solás, una de les seves diputades al Congrés, afirmava el febrer passat que l’estat espanyol viu un “alarmant augment de casos d’homosexualitat i transsexualitat”. Alhora, el partit és contrari al matrimoni homosexual i un dels seus líders més destacats, Iván Espinosa de los Monteros, deia el 2020 que s’ha passat “d’apallissar els homosexuals a què ara imposin la seva llei”.

És evident que Vox té un discurs contra la dissidència sexual. Malgrat això, hi ha altres formacions de la mateixa tendència política que no ataquen el col·lectiu d’una manera tan frontal. Marie Le Pen, de Reagrupament Nacional, a França, ja fa temps que no mostra una postura bel·ligerant contra els gais i les lesbianes. És un posicionament similar al de formacions d’extrema dreta europees, com el Partit de la Llibertat holandès o el Partit Popular Danès. En part, aquest discurs, que també s’ha sentit a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, serveix, però, per atacar les persones migrants, sovint musulmanes, per haver nascut en països on els col·lectius LGBTI estan perseguits.

Sigui com sigui, a casa nostra, i tal com demostra un estudi de l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta, Novact, Vox va en una línia contrària. “El negacionisme de Vox dels drets de les persones LGBTIQ+ constitueix un altre pilar en la seva agenda política”, afirma. “El partit assegurava [el 2019] que l’Orgull impregna el centre de la ciutat d’una pudor insalubre i insuportable”, afegeix.

A més, la formació d’Abascal té contactes amb organitzacions com la plataforma CitizenGo, famosa pel seu autobús transfòbic o per denunciar Disney per suposadament adoctrinar infants amb l’anomenada “ideologia de gènere”.

“Ideologia de gènere”

Els partits polítics d’extrema dreta no parlen obertament d’odi a la població LGBTI. No obstant això, tots ells esmenten la “ideologia de gènere”. Aquest concepte, que fa temps que corre per xarxes com Telegram i per canals d’una nova generació de youtubers homes, és una mescla d’antifeminisme, antiavortisme i LGBTI-fòbia. En origen va néixer al Vaticà a finals dels anys noranta del segle passat i s’ha exportat amb èxit a l’estat espanyol i a Llatinoamèrica.

Com combatre l’odi

“És important fer una bona anàlisi per entendre per què l’extrema dreta creix dins d’un gruix de població que no és ni feixista, ni LGBTI-fòbica, ni racista i que pot ser de classe treballadora”, afirmen des de la Crida LGBTI. Segons el col·lectiu, moltes persones que voten aquestes opcions són “apolítiques” i estan “descontentes amb la classe política”, i connecten amb un “populisme ple de mentides, com per exemple el que anomenen ‘ideologia de gènere’”.

És per això que la Crida LGBTI aposta per crear un “front antifeixista” que agrupi altres moviments socials com els col·lectius antiracistes, feministes o les organitzacions que defensen l’habitatge digne.