Fotogracia de la façana de l’escola ACIS-Artur Martorell. Foto: Arxiu
Únic, divers, lluminós, acollidor, lluitador, familiar… Són només alguns dels adjectius que fan servir els alumnes de 4t d’ESO de l’escola ACIS-Artur Martorell per descriure el seu barri: Can Baró. Amb aquestes paraules comença el documental Can Baró: història pròpia, que el mateix alumnat ha creat. Una conversa intergeneracional que, a través de tres espais significatius per als joves i de tres entrevistes a veïnes que han crescut a Can Baró, explica la història i evolució del barri.
Xavier Casas, director del centre i tutor de 4t d’ESO, explica a Línia Horta que un dels fets que va sorprendre els estudiants va ser “veure que espais que a ells els agradaven i tenien un cert significat, podien tenir-ne un de diferent per als altres”.
El documental, però, també deixa veure l’essència familiar del barri i els punts en comú entre generacions. Mentre les veïnes es recorden jugant al carrer, els adolescents expliquen com, ells també, queden amb els amics a “la placeta del Condis” per jugar a bàsquet o seure a xerrar.
La massificació turística, la seguretat, l’accessibilitat, el nivell socioeconòmic, entre molts altres, són temes que es tracten i que trenquen molts estigmes.
Darrere la pantalla
Casas exposa que, per a l’alumnat, ha estat un gran aprenentatge en molts àmbits, des de l’històric, fins al tècnic sobre com gravar i preparar un documental. “Es va fer molta feina prèvia de coneixement del barri”, diu Casas, com ara una tasca “de comparació de barris en què es va caminant des de l’escola fins al Raval passant per Gràcia, l’Eixample, etc”. També van aprendre el passat de la masia on es troba la seva escola que data, com a mínim, de 1674. En un altre àmbit, els va visitar “un periodista per explicar com fer una entrevista”, afegeix el director.
“Relacionar l’espai i la història els fa veure que el que ells valoren algú ho va reivindicar”
El documental és l’expressió material final de tot un projecte d’aprenentatge conduït per l’entitat Andronacultura. En Pere Durán, de l’entitat, explica la metodologia: “S’estudia l’espai i com aquest ens afecta”. D’aquesta manera, es treballa “sociologia, geografia, història”, entre altres. “Van mapejar la vida quotidiana dels joves i la ciutat” per treballar aquests espais, diu Durán.
La primera promoció d’alumnes que van participar del projecte va crear un rap que ara posa banda sonora al documental, que ha creat la segona promoció. La iniciativa la va acollir el programa Caixa d’Eines del Pla de Barris, que pretén integrar pràctiques artístiques en els currículums escolars a través de la comunitat i la cultura. A més, es va aprofitar la celebració del centenari de Can Baró per integrar la perspectiva històrica de l’espai.
“Posar en relació l’espai i la història els feia entendre que aquells llocs que ara ells gaudien i valoraven, algú els havia reivindicat abans”, afegeix Durán. De fet, van visitar l’escola una activista històrica de Can Baró, Custodia Moreno, per parlar del passat de la lluita veïnal, i els joves de la Plataforma d’habitatges afectats dels 3 Turons, per exposar les problemàtiques actuals.
Cent anys de Can Baró
El 2023 Can Baró va fer 100 anys. El barri rep el nom de la Masia de Can Baró, que ara acull l’escola ACIS-Artur Martorell i que durant anys va ser part de Sant Martí de Provençals. A finals del s.XIX va passar a ser un barri amb vistes privilegiades i una lluita social que encara perdura.
Darrere el que es veu en pantalla hi ha la feina dels tutors Xavier Casas i Daniel Hernández, també de Pere Durán de l’entitat Andronacultura, la direcció ha estat a càrrec de la periodista Marisol Soto Romero, veïna de Can Baró, i la realització l’ha gestionat Alexandra García Contel. A aquesta llista s’hi sumen totes les persones que han format part del procés d’aprenentatge, les veïnes i els i les estudiants.
Una mirada al futur
Un desig per a Can Baró? Aquesta pregunta se la fa l’alumnat de 4t d’ESO al final del documental. Les respostes parlen per si soles: que no desapareguin les zones verdes, que el barri sigui més viu i amb comerç, que no perdi l’essència, que sigui igual de familiar, accessible per als veïns –i no només per als turistes–, que hi hagi les mateixes oportunitats per a tothom i, també, un barri sense prejudicis.
