Albert Alexandre, Roberto Tierz, Josep Fornés i Sergi Osete. Foto: Joanna Chichelnitzky
Si ens haguéssim d’ajustar al sentit etimològic del concepte ‘cultura popular’, el cert és que la definició que ens sortiria seria força àmplia. Tanmateix, bona part de la cultura que té lloc a la ciutat de Barcelona en quedaria fora. La paraula ‘cultura’ ve del llatí i significa ‘cultiu’, i la paraula ‘popular’, de la mateixa llengua, vol dir ‘poble’. Per tant, estem davant d’allò que cultiva el poble per al poble.
Ahir a la tarda, en la darrera conferència del cicle ‘Cultura de Barri’, que ha impulsat el Línia amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), es van tractar la importància, les fortaleses i els reptes d’aquest tipus de cultura. L’Espai Línia va acollir tres convidats que coneixen com ningú què és la cultura popular: Roberto Tierz, promotor cultural i que ha regentat la sala Sidecar durant quatre dècades; Josep Fornés, antropòleg i activista cultural i que ha estat fortament vinculat al moviment associatiu del barri de Gràcia; i Sergi Osete, membre dels Diables de les Corts i que va ser el president de la colla entre el 2014 i el 2022.
Tots tres van donar la seva pròpia definició sobre què és la cultura popular i van coincidir que es tracta d’un concepte ampli. “Encara que no venim de la tradició com els diables, sales com el Sidecar són la cultura popular dels nostres dies”, va afirmar Tierz, que recentment ha anunciat que traspassa la sala que va fundar. Per la seva banda, Fornés va assenyalar que “posar adjectius a la cultura suposa menysprear certes expressions culturals” i va reconèixer que la popular sempre ha estat vinculada a la “subalternitat”. Amb tot, va asseverar que “la cultura o és popular o no és cultura, perquè és allò que agrada a la gent… Si no és així, és mercat”. Finalment, Osete va considerar que la cultura popular ha de ser “accessible, inclusiva, a un preu raonable i als barris”.
Josep Fornés durant una intervenció. Foto: Joanna Chichelnitzky
Massificació i turisme
Barcelona és una de les principals destinacions turístiques del món. La cultura popular a la ciutat, com tants altres aspectes, s’ha vist afectada per aquest fenomen. “El turisme ha canviat els barris, i en el cas de la sala Sidecar, les possibilitats de fer cultura de base han desaparegut, perquè al centre de Barcelona no hi ha veïns”, va lamentar Tierz.
Tanmateix, Fornés no va voler focalitzar el problema en els turistes de forma individualitzada. De fet, l’antropòleg va assenyalar que a Barcelona li passa com a moltes altres ciutats que estan vivint una “festivalització de l’espai públic”. “És el pa i el circ dels romans”, va afegir l’expert.
En canvi, Osete va assegurar que aquesta massificació està tenint, tristament, un impacte positiu per a les Corts. “La gent està fugint del centre i cada vegada ve més al barri”, va dir. Això, conjugat amb un enfortiment del múscul associatiu de les Corts, fa que avui aquest barri tingui unes “festes més fortes i amb molta participació dels veïns”. Malgrat tot, Osete va afirmar que ja es prepara per al moment que, com han viscut Gràcia o Sants, les festes de les Corts es massifiquin.
Sergi Osete és membre dels Diables de les Corts. Foto: Joanna Chichelnitzky
Grans esdeveniments
Barcelona també és una de les ciutats del món amb més macrofestivals urbans. Aquests, alhora, se sumen a les moltes celebracions de gran format que es fan al carrer. En aquest sentit, el membre dels Diables de les Corts va assenyalar que a la Mercè la “massificació és evident”. “Els turistes desconeixen què està programat i el sentit del que se celebra, i el mateix Ajuntament no ha fet prou per explicar què és la cultura popular”, va dir. “El correfoc de la Mercè és un xou turístic”, va afegir.
Roberto Tierz: “Nosaltres no necessitem els grans festivals, però ells sí que ens necessiten”
En la mateixa línia, Tierz va assenyalar que cal distingir molt clarament la cultura popular d’esdeveniments com “el concert de Coldplay”. “Estan fets perquè grans empreses venguin tiquets i formen part d’una indústria que no és la meva”, va assegurar. Segons el seu parer, la cultura popular es fa des de “la base” i amb una intenció que no busca tant “el negoci”. De fet, Tierz va voler trencar una llança a favor de propostes com el Sidecar. “Nosaltres som molt necessaris i no necessitem els grans festivals, però ells sí que ens necessiten, perquè els artistes es formen en sales com el Sidecar”, va dir. “Tu no passes d’una escola de música al Primavera Sound”, va puntualitzar.
Fornés, per la seva banda, va afirmar que “el sistema capitalista prioritza els grans esdeveniments perquè generen diners”.
Recentment, Roberto Tierz ha traspassat la sala Sidecar. Foto: Joanna Chichelnitzky
La relació amb les institucions
Sense inversió, vingui d’on vingui, és difícil que una expressió cultural pervisqui en el temps. És per això que els tres ponents van criticar el paper que exerceixen les institucions en la promoció de la cultura. “Nosaltres tenim un pressupost anual de 2.000 euros de subvencions i només per sortir a cremar ens en gastem 1.000”, es va queixar Osete.
Sergi Osete: “La cultura popular no està ni acompanyada ni subvencionada, perquè no genera beneficis econòmics”
El dels Diables de les Corts també va posar com a exemple les festes de la Mercè, on vora 50 colles actuen i només reben una subvenció de 25.000 euros. “La cultura popular no està ni acompanyada ni subvencionada, perquè com que no genera beneficis econòmics a la ciutat no és tan interessant per a l’Ajuntament”, va dir Osete.
També es va mostrar molt contundent Fornés. “No podem tolerar que la cultura popular sigui una cultura cutre, si és que ho és, i per això cal dotar-la de recursos”, va assenyalar. Alhora, va assegurar que la llei prioritza els grans esdeveniments, ja que “és més fàcil rebre subvencions quan demanes quatre milions d’euros que si en demanes 1.000”.
La xerrada va tancar el cicle ‘Cultura de Barri’. Foto: Joanna Chichelnitzky
“Una porta d’entrada al barri”
Pel que fa a la presència de persones nouvingudes i de dones a la cultura popular, els tres ponents es van mostrar optimistes. Osete, per exemple, va afirmar que la cultura popular es defineix per ser “una porta d’entrada al barri, la llengua i la cultura per a la gent que arriba a la ciutat”. Així mateix, va reconèixer que, “des de sempre, a la colla hi ha hagut dones, encara que no sempre se les ha escoltat”.
Josep Fornés: “Com més t’allunyes de la base, més masclista i racista és la cultura”
Fornés va afirmar que les Festes de Gràcia estan governades per dones i va afegir que el moviment associatiu té persones de “tots els orígens”. “Com més a la base estàs en termes culturals, més igualtat hi ha, més t’assembles a la societat real”, va reblar l’antropòleg, el qual, no obstant això, va assenyalar que encara queda un llarg recorregut per incorporar la població migrant en aquest àmbit i per abandonar el masclisme que impera a tota la societat. “Com més t’allunyes de la base, més masclista i racista és la cultura, perquè la cultura de base és una bona vacuna contra això”, va concloure.
Segons Tierz, a la sala que ha regentat durant dècades la situació no és diferent. “Ens nodrim d’artistes de Barcelona, però hi ha persones nouvingudes que també toquen en una sala que des de fa temps està programada per la Fàtima Tellado”, va dir.
