Treballar la memòria històrica és important perquè permet recordar fets i grups socials afectats per processos d’invisibilització, com ens ha passat a les dones durant segles i arreu, també en els nostres carrers i places. El nomenclàtor de Barcelona (els noms de places, carrers i altres espais públics) està absolutament descompensat pel que fa al reconeixement de dones i homes. Per això, des del 2015, els governs de Barcelona en Comú treballem per revertir-ho.
Tanmateix, el desequilibri és tan gran que cal molta consciència i compromís social permanent per aconseguir superar-lo. En el cas de Gràcia, comptem amb una Comissió de Nomenclàtor (l’única a la ciutat), que ha treballat de valent per visibilitzar les dones, rebent propostes d’entitats i del Consell de Dones de Gràcia, que va fer patent aquesta anomalia.
Ha estat un treball de formiga, ja que el territori dels barris de Gràcia és molt compactat i hi ha poc marge per a nous espais i nous carrers. Però la cerca permanent d’espais ha permès trobar-ne alguns de nous i alguns d’anònims, als quals hem posat noms de dones.
Fins fa cinc anys, Gràcia comptava amb 382 noms de carrers, places, jardins o passatges que configuren el nostre districte. D’aquests espais, només 14 portaven el nom d’una dona: Anna Frank, Anna Piferrer, Dolors Lleonart, Isabel, Josefa Rosich, Maria Baldó, Mariana Pineda, Matilde, Minerva, Otília Castellví, Venus, Caterina Albert, Gal·la Placídia i Virreina. Caldria afegir-hi 11 que duen nom de santa i 7 de verges o Mare de Déu. També dos de col·lectius: Tres Senyores i Dones del 36.
En aquests darrers anys, hem sumat 7 noms nous de dones referents en diferents àmbits: Maria Mullerat, Isabel Vicente, Consol Casals i Genover, Ana María Matute (compartida amb Horta-Guinardó), Montserrat Riera Moreno, Josefina Torrens Illas i Margaret Michaelis. Som encara molt lluny d’un equilibri i aquesta línia de treball ha de continuar.
Una altra via de reconeixement són les plaques honorífiques. En el mateix període, hem fet realitat el reconeixement amb placa de memòria als llocs on van viure Rosa Maria Arquimbau, Pepita Pardell i Terrade, Dolors Aleu, Francisca Rius i, aviat, Emèrita Arbonès, Maria Teresa Balcells i Amàlia Domingo.
Com deia al principi, la Comissió de Nomenclàtor de Gràcia treballa a partir de propostes d’entitats i ha vehiculat la incorporació al nomenclàtor de noms com Agustí Pinyol, Manuel Cros, plaça del Poble Gitano, jardí de l’Alzina i jardí dels Arabescos. Gràcia compta també amb el reconeixement recent amb placa de memòria a Francis Picabia, Jesús Moncada, Joan Perucho i pròximament a Moncho. També ben aviat es proposarà posar plaques a Víctor Nubla i Luis Eduardo Aute.
Sembla estrany que, fins fa pocs anys, no hagi estat contemplat treballar per la paritat també en el marc del nomenclàtor dels carrers i espais públics de Barcelona. Una mostra més de l’androcentrisme que impregna aquesta societat. Ara estem caminant en la bona direcció. I no ens aturarem.
