El PP, partit hereu del franquisme, se sent culpable envers l’abandó del protectorat del Sàhara i es mostra més actiu i reivindicatiu pel que fa a l’exigència del dret al referèndum d’autodeterminació del poble saharauí. Paradoxalment, el partit dels “socialistes” mira cap a una altra banda. ¿Serà perquè per tallar els vincles d’Espanya amb el franquisme, no vol responsa-bilitzar-se del fet que el règim no va defensar el Sahara de la invasió alauita? ¿Serà que és un partit temerós de l’enuig de veí del sud per la suposada colaboració en la hipòcrita lluita contra la immigració? ¿Serà que no volen modificar la situació actual de la que Repsol es beneficia explotant els sulfats saharauís? ¿Ni tampoc perjudicar els interessos de Sol Melià, ni les inversions de Telefonica al Marroc? Toca el voraviu que un alt executiu del partit sigui tan explícit: “Hay que buscar el equilibrio entre los principios y los intereses”. ¿Com volen que els creiem amb entelèquies com l’Aliança de Civilitzacions, si la manca de voluntat política i els propis fets les buiden de contingut? Al PSOE no estan clars ni són valents per defensar principis, i llavors la potència dels interessos econòmics els enfonsa en aigües neolibe-rals amb connivència amb el poder econòmic. Ells diran que d’altra manera no podrien governar, però nosaltres els podem replicar que no són dignes del nom que porten, tant per socialis-tes, com per obrers. És l’hora d’una política de no-aceptació valenta davant de Marroc: aïllant-lo diplomàticament, censurant-lo econòmicament i allunyant-lo de la UE.

Jordi Oriola. Barcelona