És estrany el dia que no ens llevem amb notícies sobre mobilitzacions i queixes de veïns i veïnes de Barcelona per les dificultats de poder conciliar la seva vida diària amb els usos turístics del seu entorn.
Queixes del veïnat del Carmel, Can Baró, la Salut, Vallcarca, Sagrada Família, la Barceloneta, la Vila Olímpica, el Poblenou… És un degoteig constant. Queixes reiterades sobre la turistificació de gran part de la nostra ciutat. Arribats aquí, i abans de ser acusat de tendenciós i de turismofòbic, crec que ens convé diferenciar clarament entre turisme i turistificació. Aquesta, la turistificació, té lloc quan en un espai limitat, com Barcelona, el nombre de persones sobrepassa la capacitat de càrrega d’aquest espai o el límit de canvi acceptable. En xifres possiblement és més fàcil fer-se’n una idea: cada dia, un 10,5% de les persones usuàries de la nostra ciutat són turistes, i gran part d’ells es concentren en espais de gran afluència (EGA) difícils de gestionar, ja que s’incrementa l’impacte sobre la convivència amb el veïnat de la zona. Les solucions no són fàcils, perquè, malgrat l’impuls de mesures correctores de l’impacte negatiu de l’activitat turística, hi ha el risc d’expulsar cap a altres territoris els mateixos problemes que es produeixen ara als barris més tensats pel turisme.
Aquesta turistificació altera l’hàbitat de les persones residents, els carrers, les places, la cultura, les activitats socials, etc. Aquest model d’activitat turística també afecta el gaudi de diversos drets de ciutadania, com ara el dret a la convivència pacífica, a l’espai públic, a l’habitatge, al medi ambient, al descans, a la mobilitat i a la seguretat ciutadana, entre altres.
Cal un espai de debat per repensar el model de turisme a fi de fer-lo compatible amb la protecció dels drets humans de proximitat
Com hem dit abans, són nombroses les queixes relacionades amb problemes de convivència derivats de l’ús intensiu de l’espai públic per part de les persones visitants. Aquestes problemàtiques encarnen les denominades “externalitats negatives” del turisme i entren en conflicte amb el dret a la ciutat de la població local.
Un dels efectes preocupants que podem observar davant la turistificació d’espais és la pèrdua de la identitat dels barris i la dedicació del teixit comercial a les necessitats de les persones visitants per davant del veïnat. La transformació dels usos comercials dels locals pot generar dificultats per a la població que vol desenvolupar una vida quotidiana, tant per l’accés a béns i serveis com per l’increment del seu preu.
Aquesta transformació també afecta el teixit associatiu dels barris, especialment davant la dificultat per garantir l’accés a un habitatge digne i a preu assequible als barcelonins i barcelonines. Possiblement, qui més pateix els efectes de la turistificació són les persones grans i la infància, les primeres per la pèrdua del sentiment de pertinença al lloc i les segones per la impossibilitat de gaudir d’autonomia i d’espai d’esbarjo suficient.
Per fer front a aquestes externalitats negatives ens cal afermar la protecció del dret a la ciutat de la població dels barris, reforçar el control de les activitats comercials i la seguretat, revisar l’eficàcia de les mesures adoptades i, sobretot, crear un espai de debat per repensar el model de turisme a fi de fer-lo compatible amb la protecció dels drets humans de proximitat. Recentment, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona ens hem pronunciat sobre la turistificació de l’entorn del temple de la Sagrada Família. No obstant això, considerem que les recomanacions que formulem s’han de fer extensibles a la resta de barris afectats per la turistificació.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
