Sembla increïble haver de recórrer al segle XV, per tal de trobar un trist protagonista que ens serveixi per a denunciar -un cop més- el que està passant a Catalunya en ple segle XXI: Tomàs de Torquemada descrit pel cronista Sebastián de Olmedo com el “martillo de los herejes, la luz de España, el salvador de su país”.
Aquest religiós dominic fou un dels personatges més foscos i negres d’un dels més penosos episodis de la història de l’Edat Mitjana del Sud d’Europa: la Inquisició Espanyola i molt sovint s’utilitza el seu nom per tal de descriure comportaments cruels i fora de qualsevol lògica i mesura . És per aquest motiu que recordar- lo ens il·lustra no tant sols la direcció de les accions que estan prenent en contra la llibertat d’un poble sinó també els mecanismes utilitzats i és aquí on faig l’ullet al vertader sentit de la Inquisició espanyola com a eina i instrument del govern estatal i dels seus dirigents.
Negar una realitat, és el primer pas cap a un totalitarisme cec i malaltís. La destrucció sistemàtica d’aquesta a través d’una acció institucional d’un Govern que utilitza tots els seus mitjans per tal d’eliminar, menystenir, ignorar i denunciar qualsevol Acció del Govern de Catalunya, manifestació popular multitudinària o posicionament intel·lectual – com és el recent cas del fiscal superior de Catalunyano és més que un rebrot sistèmic d’un element latent en l’ADN d’alguns Tomases de Torquemada encara en ple segle XXI que exerceixen d’inquisidors d’una llibertat que mai han volgut reconèixer ni admetre.
Per molts instruments que utilitzin, per molts espies que ens enviïn, per tota la manipulació mediàtica que exerceixin (dosificació, selecció i estratègia de mitjans
per a la seva publicació), i per molts compromisos, acords i estatuts que incompleixin, no podran fer callar ni guanyar amb la força el que és de justícia: tenir dret a ser i a decidir.
Tornant al personatge en qüestió i a la descripció que li va fer el cronista, podem veure que la cita es pot aplicar perfectament al que està passant cinc-cents anys més tard amb diferents protagonistes però mateixes finalitats, amb la diferencia i la sort que avui la comunitat internacional s’està adonant del que estant fent amb un poble que únicament reclama de manera pacífica el que li correspon: El dret a decidir.
Per David Puentes Jurado / Enginyer
