El diari anglès “The Telegraph” publicava  que Espanya era insolvent i aconsellava als inversors anglesos a retirar els diners (a poc a poc per a evitar el pànic), ara que encara es podia.

L’article ha tingut escàs ressò als mitjans d’informació estatals últimament dedicats a seguir la censura governamental, però el més curiós es que no hi hagi hagut repliques per tal d’argumentar la falsedat d’aquesta notícia, o potser és certa?, a mi em sona allò de “campi qui pugui”.

El que és cert es que l’estat espanyol te un deute públic de casi el 100% del PIB, això que vol dir; que cada “españolito” hauria de treballar un any sencer sense cobrar perquè l’estat pogués pagar el que deu. A Catalunya tot i l’espoli fiscal a que hem estat sotmesos, el deute de la Generalitat es prop del 25% del PIB català, per tant els catalans només hauríem de treballar de franc quatre mesos, o sigui que per ser “españolitos” hauríem de treballar els altres vuit mesos per pagar els deutes que ha generat la resta de l’estat; això es tan difícil d’entendre……

Que l’estat espanyol es insolvent no cal que m’ho diguin els anglesos, només cal escoltar una conferència d’en Jose Mª Gay de Liebana, catedràtic de comptabilitat de la UB, que sempre fonamentat amb xifres reals, fa un retrat magnífic de la desastrosa gestió de l’economia espanyola, i ho fa amb un llenguatge fàcil d’entendre…

L’estat espanyol ha sigut campió d’Europa amb: frau fiscal, evasió de capitals, corrupció generalitzada, malbaratament de cabdals públics, estructures de govern sobre dimensionades, innecessàries i duplicades. Tot això em sembla que no es difícil d’entendre…..

El que em costa d’entendre es com hi ha polítics catalans que encara creuen que poden arreglar aquest estat, o be que la difícil situació econòmica de Catalunya es culpa de la Generalitat, quan la Generalitat només administra les engrunes que ens volen donar des de Madrid després de prendre’ns tots els ingressos que generem, no entenc com en aquets moments en que caldria fer pinya per sortir-nos d’aquest estat es dediquen a llençar pedres sobre el propi terrat posant entrebancs inclús perquè es pregunti al poble que prefereix.

Cal donar-nos pressa a resoldre aquesta situació perquè si no potser ja serà massa tard i com diu “The Telegraph” ens quedarem sense diners i el que es pitjor sense un estat propi que procurarem no hereti els vicis, usos i costums del que estem ficats ara. Em sembla que això no es massa difícil d’entendre.

Per Ramon Masvidal / Professor Mercantil i Auditor