Nous escàndols i velles paraules; aquest és el titular que podríem posar a la noticia de la noticia, això no era nou, tothom ho sabia, tothom ho tenia present era conegut per tothom però la realitat era que ningú en deia res.

Com es pot deixar rastre de comissions irregulars, els fer-ho no és de corrupte, a més és d’ignorant i de brètol, creu algú que mataré al meu veí i deixaré escrit el procediment de com ho he fet? Si algú fa això és que vol ser enxampat.

El problema més evident és com es pot documentar els pagaments irregulars, fem el cas: una persona fa una feina i la cobra sense factura, si deixa un “paperet” com de factura no hi posarà el nom ni la direcció ni cap dada que el pugui relacionar i en segon lloc, el cobrament no el farà ni amb un taló ni per una transferència ni amb un rebut bancari, el farà amb efectiu, sigui de l’import que sigui i guardarà els diners en “lloc segur”; aquesta és la pràctica habitual que utilitza la gent.

Ara que ningú s’escandalitzi i digui que diu aquest boig, això ho ha fet tothom, ho fem i ho farem, des de petites reparacions domestiques, de vehicles, classes particulars, compra d’algunes coses i fins hi tot vacances.

Doncs sí nosaltres, simples ciutadans amb pocs mitjans podem fer això, que no podrà fer algú que té mitjans per poder accedir a un nivell molt més elevat i complex de tripijocs.

Que ningú no ens vulgui fer combregar amb rodes de molí dient que posa sobre la taula les seves declaracions i no se quants documents més, ja que això és tant com dir que escriu una carta on exposa tots els seus pensaments i les seves creences, però mai ningú podrà saber del cert si es veritat o mentida el que ha escrit, per què el que hi ha al seu cervell tant sols ho sap ell i ningú més que ell.

Si hi ha la sospita de frau el que ha de fer el sospitós es demostrar que allò que es diu no és cert, així si algú un dia es troba que té un compte amb un total de 22.000.000 d’euros el que ha de fer es demostrar com els ha guanyat, i si pot aportar documents suficients per suportar- ho, tot llest i arreglat, en cas contrari, per a mi, es el mateix si els ha robat, que si es blanqueig de diners, que si es tràfic de drogues, si provenen del segrest de persones a Amèrica del Sud o de tràfic de persones, de prostitució o de venda d’armes. La qüestió és clara: o es pot demostrar la procedència d’uns diners o que ningú hi posi cortines de fum amb auditories o estudis.

Per Màrius Martí / Lector