El desembre del 1981, just ara fa 42 anys, va ser enderrocat a Badalona un enorme edifici d’habitatges il·legal situat al costat del Museu, dins de la zona anomenada el Clos de la Torre, el que actualment és la Plaça Font i Cussó, amb el seu subsol carregat de tresors arqueològics. Va ser una espectacular i contundent defensa del patrimoni que va liderar el llavors alcalde d’esquerres Màrius Díaz i Bielsa, durant el primer mandat democràtic després de la dictadura franquista. La construcció d’aquell bloc d’habitatges privat agredia l’entorn i comportava la pèrdua d’importants restes romanes, i va poder ser interrompuda gràcies a la lluita veïnal, a l’aprovació del PERI de Dalt la Vila per part de l’Ajuntament i a una sentència judicial que va concloure el litigi. Per sempre més a la història de la ciutat resta aparellada la memòria de l’enyorat alcalde Màrius Díaz amb aquest enderroc valent i de gran altura moral. Badalona va ser notícia per aquesta demolició de màxima envergadura i contundència en defensa de prioritats de valor patrimonial, artístic, paisatgístic i moral, un gest polític i tècnic pioner a tot l’estat espanyol.
Quaranta-dos anys després, s’albira que el futur enderroc d’un edifici d’habitatges privat té tots els elements per passar a la història de la ciutat i aparellada per sempre més a la memòria d’un alcalde, si bé aquesta vegada no seria per raons d’altura sinó de baixesa moral. En aquest cas, l’edifici d’habitatges privat està ubicat al barri de la Salut, és antic, en comptes d’agredir l’entorn o restes arqueològiques agredeix drets humans de les persones que l’habitaven i l’alcalde que hi està vinculat és de dretes, l’actual Xavier García Albiol, expert a generar titulars per a tot l’Estat. Per les dades que han transcendit fins al moment, el propietari, directiu d’una immobiliària, explotava l’edifici econòmicament tenint-lo llogat a ple rendiment, però feia deixadesa de funcions respecte al deure de mantenir-lo en condicions d’habitabilitat. Una situació lamentablement gens excepcional a la ciutat de Badalona i encara menys al barri de la Salut Alta, forjat amb autoconstrucció als argilosos vessants de la Serra d’En Mena durant els anys del desarrollisme, que va acollir les grans onades d’immigració dels 50 i 60 del segle XX i que ja ha mostrat símptomes de perillosa degradació constructiva en innombrables ocasions, un procés vinculat a l’afany especulador de molts propietaris voltors.
Si la situació d’aquest immoble és, doncs, l’habitual de la zona, per què afirmo categòricament que el periple que comença aquest mes de desembre del 2023 amb l’edifici de Calderón de la Barca 79 serà un fet històric de baixesa moral?
Contra la demolició de drets d’Albiol que el converteix en ruïna moral ens tenim les persones del poble
El fet diferencial entre Calderón de la Barca 79 i les altres situacions d’infrahabitatge i d’esfondraments d’edificis a la ciutat l’aporta el vídeo i les declaracions de l’alcalde del Partit Popular, que ha liderat una creuada criminalitzadora, convertint el que hauria pogut ser un acte administratiu normalitzat –determinar ruïna econòmica perquè les despeses de millora de la finca són massa costoses respecte del seu valor cadastral– en un acte de demolició de la dignitat de les persones, carregat d’insults, calúmnies i desemparament contra les famílies llogateres afectades per les males condicions de l’habitatge. L’alcalde García Albiol ha posat en marxa un potent motor d’agitació d’odi, apel·lant directament als plantejaments ideològics i als mètodes de l’extrema dreta. El veïnat afectat, majoritàriament de nacionalitat espanyola adquirida en processos de regulació d’estrangeria, alguns d’ells nascuts aquí de famílies marroquines, i incorporat amb normalitat a les dinàmiques d’ocupació laboral i relacionals positives amb la comunitat, a més de perdre sobtadament la seva llar, les seves pertinences i el dret a l’empara, ha vist greument danyada la seva imatge i el seu honor. Titllats d’ocupes quan tenen i paguen contracte de lloguer, titllats de delinqüents quan no són objecte de cap denúncia per delicte i, a sobre, castigats amb el desemparament postpèrdua de l’habitatge amb el pretext de ser conflictius.
La pregunta és: per què ho ha fet, això, l’alcalde? Quina necessitat tenia de posar-se en risc amb un flagrant incompliment de la llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació si, segons defensen els seus regidors, el procediment de declaració de ruïna econòmica que ha aconseguit el propietari compleix totes les regles? M’imagino dues hipòtesis possibles per explicar-ho, i totes dues demostrarien que l’alcalde està ensorrat en un pou de ruïna moral.
Una situaria l’alcalde en el marc de presumpta corrupció en què es mou la naturalesa del Partit Popular i que s’ha enfortit amb la troballa dels seus comptes a Belize en els Papers de Pandora. Un possible marc sospitós on es mou bé un personatge susceptible d’estar embolicat en corrupteles i prevaricacions, per usar el poder en benefici propi o dels amics. Temps al temps.
L’altra el situaria en aquell marc de l’experiment lepenista que el va catapultar al poder després de la crisi del 2008 i que és el marc que utilitza tota la ultradreta europea. Populisme i prepotència racista i aporofòbica que obvia tot dret humà, marc que el líder del Partit Popular va abandonar momentàniament per aconseguir vots majoritaris a les eleccions del 2023 amb el seu suposat badalonisme transversal. Ara un nou experiment electoral a costa de la dignitat badalonina?
Contra la seva demolició de drets que el converteix en ruïna moral ens tenim les persones del poble, honestes, organitzades i, encara que abatudes per tanta vilesa, disposades a no rendir-nos.
