REFERÈNDUM. Les xarxes han bullit la remor d’un referèndum unilateral, de Jordi Graupera a Enric Vila, passant (de forma accidentada) per l’Eduard Voltas. Un entestament dels qui vàrem defensar un 9N de veritat fins al darrer moment. Ara, diuen, hi hauria la legitimitat d’un Parlament i un Govern independentistes organitzant i desobeint frontalment l’actuació de les institucions espanyoles. Problema evident que ningú resol: com arribar a un 50% de participació, missió impossible amb el 20% d’abstenció inamovible sumat automàticament al 40%. No fer-ho suposaria, ras i curt, tornar immediatament a la casella de sortida. Els mateixos que consideren que amb un 55% dels qui es van definir sobre la independència el 27-S no n’hi ha prou, diran que amb un 40-45% de participació al referèndum unilateral, tampoc. Així anar fent per no afrontar l’única sortida de tot plegat: la DUI que caldrà fer algun dia.
TRIAR. I ara ja és oficial. Després de munyir en diferent mesura Esquerra i la CUP per assegurar-se la pròrroga del pressupost en vigor, l’alcaldessa de Barcelona ha acabat per triar els socialistes, continuisme. Ada Colau és en aquella fase de l’onada en la qual res no et passa factura, ni tan sols les contradiccions més flagrants. El dubte rau a saber durant quant de temps es pot estirar el xiclet sense començar a patir erosió en la credibilitat. El “canvi” d’Ada Colau es va fonamentar, ja d’entrada, en la infraestructura i els quadres d’Iniciativa. Ara continua amb l’entrada al govern dels socialistes, els mateixos que han manat la ciutat durant 34 anys i van construir el model que els Comuns anaven a reformular des dels fonaments. Jaume Collboni, investigat en un cas de corrupció, es converteix el nou responsable de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Visca el Born i la coherència!
