Dilluns, 21 de febrer. Les 9 del matí. En cotxe de camí a la redacció d’aquest periòdic, mentre a la ràdio parlen les veus de RAC1. A la tertúlia d’en Basté tots estan d’acord. Jordi Hereu no ha guanyat les eleccions municipals, però el procés de primàries del PSC a Barcelona l’ha enfortit… I molt. No se sabria dir si ha estat un senyal del trencament intern a dins del partit, tal com augura l’oposició, o una gran jugada del PSC, dissenyada per un gran mestre dels escacs.
Fa tres mesos, l’alcalde Jordi Hereu perdia les eleccions a quasi totes les enquestes que es feien. Semblava que la candidatura de Montserrat Tura acabaria amb ell, ja que evidenciava la desconfiança que la direcció sentia pel candidat barceloní. Però, ben al contrari, Jordi Hereu ha sabut donar-li la volta a la situació com si es tractés d’una truita. Enlloc d’enfonsar-se, ha aprofitat per fer campanya electoral durant dues setmanes, mentre que l’oposició només ha pogut criticar el procés de primàries.
Per fer l’anàlisi de les primàries del PSC també cal tenir en compte el paper que han protagonitzat cadascun dels candidats. En aquest sentit, semblava que Montserrat Tura no s’acabés de creure el que estava fent. Mentre Hereu parlava de la importància dels barris i anava, amunt i avall, aprofitant les inauguracions per tal de fer campanya del seu mandat; Tura s’ha limitat a assegurar que ella ho faria millor. Però cap idea, cap promesa electoral, cap referència a temes de ciutat, excepte la seguretat a Ciutat Vella. En definitiva, els militants del PSC deuen d’haver percebut una Montserrat Tura que no coneixia la ciutat, i que a més no havia fet els deures.
Després de les primàries i davant l’embranzida que ha agafat Jordi Hereu, ara cal preguntar-se en quina posició ha quedat Montserrat Tura dins del partit i quin serà el seu futur més immediat.
