Ja fa unes setmanes que els activistes de Barcelona en Comú ens hem organitzat als nostres barris per anar de porta a porta a parlar amb els nostres veïns. En aquestes sortides, busquem arribar a tothom, sense excepció, i recollir els neguits i interessos d’aquells que viuen replà per replà o a la nostra mateixa illa de cases. Es tracta de fer allò que millor sabem fer, la política a peu de carrer, la més propera, la dels que coneixem els carrers pam a pam, porta a porta.

Gràcies als milers de converses que estem tenint per tota la ciutat donem veu a històries de persones lligades als barris i que val la pena de compartir. Són les històries de la Barcelona que no es dóna per vençuda: veïns que han pogut refer la seva vida gràcies a un ajut després d’haver perdut casa seva i que ara lluiten convençuts pels drets dels veïns del seu nou barri; veïnes que per primera vegada se senten interpel·lades perquè no ens prenguin el futur i per baixar al carrer tot preguntant “i jo? Què puc fer?”. Darrere d’aquestes decisions hi ha històries de persones que mai no s’havien interessat per la política, però que ara senten que poden fer alguna cosa per seguir canviant el rumb de la ciutat.

I què trobem a l’altre costat de les portes? “Gràcies per venir-me a veure i escoltar-nos!”. Aquesta és una de les frases que més ens repeteixen els veïns i veïnes quan piquem a la seva porta. Quan ens ho diuen no deixem de sorprendre’ns, i a la vegada ens confirma que en una societat tan mediatitzada el més radical que podem fer és parlar entre veïns i veïnes.

En una societat tan mediatitzada el més radical que podem fer és parlar entre veïns i veïnes

Dedico el meu temps lliure a picar portes i parlar amb els meus veïns perquè m’omple d’energia i convenciment l’agraïment que rebem: “mai ningú ha vingut a preguntar-nos res, és la primera vegada” o fins i tot un “us estàvem esperant”. Hi ha agraïment, també retrets, i moltes ganes d’assenyalar allò que encara queda per fer.

Obrir la porta és escoltar i parlar amb una veïna on descobrim sovint que la seva història és també la nostra. És la de tanta gent que volem ser escoltades i tingudes en compte, que volem un món millor on ningú quedi enrere.

Comencem donant veu i escoltant aquells que mai són preguntats. Picant la porta de les persones que no coneixem però que volem convidar a fer nostre el futur de la ciutat entre totes.