Això és el que Elena Ribera portaveu de CIU va advertir a la Comissió de Investigació sobre la “Gestió en l’Àmbit Sanitari i les relacions amb les Empreses” del Parlament de Catalunya i que ha de fer llum sobre recents sospites i imputacions en el Sistema. Molts ciutadans assabentats per la premsa dels fets que motiven aquesta Comissió, ens demanem fins a quin punt el model “català” de gestió públic/privat es per la seva manca de transparència, difícil de controlar.
L’Hospital de Sant Pau o el Clínic son puntes del iceberg de una xarxa proveïdora d’assistència sanitària al Departament de Salut, constituïda per entitats amb afany de lucre no sempre detectable i que gestionen més del 50% del pressupost de Salut.
I és que el grau d’opacitat es deriva del model de gestió empresarial i de la escassa reglamentació. La Salut és ara un negoci de “baix risc” per a qui hi pugui invertir, i ara amb la crisi més que mai.
El pressupost per Salut és aproximadament el 30% del pressupost total de la Generalitat, són molts diners. Sentim cada vegada mes amenaçada la sostenibilitat del sistema públic quan sabem que multinacionals de capital risc, com Capio, s’estan infiltrant en la xarxa creada pel model català; consorcis, contractes programa, fundacions, externalitzacions i aliances estratègiques amb empreses de gestió privada d’opacitats freqüents i poc o gens reglamentades. I han estat aquestes “empreses del model català”, les més ben tractades pel Govern en el repartiment de “retallades”. Quan els centres de gestió totalment pública i transparent no puguin aguantar més la pressió sobre la “productivitat” assistencial a que estan sotmesos i augmentin encara més les llistes d’espera, tindrem que buscar en la nostra butxaca per re-pagar contractant pòlisses complementaries en Assegurances i Mútues que faran mes insostenible la economia familiar. Que quedarà del “model” de Sistema Sanitari Català?
Per Marta Carrera i Roger Bernat/ Metges jubilats
