Com és possible a Tortosa, governada per l’independentisme, els veïns hagin votat a favor de mantenir un símbol feixista que humilia milers de catalans morts per la República, i que a més, prometin convertir-lo en un símbol de memòria històrica i pau, com si es pogués esborrar la història i el patiment amb un parell de plaques? S’ho deuen haver preguntat aquests dies. I com és possible que, com a mínim els dos partits que governen, vulguin alhora construir un nou país basat en la radicalitat democràtica i que trenqui amb els errors de la transició espanyola, entre els quals hi ha la banalització del franquisme?
La resposta no és que a Tortosa siguin “uns fatxes”, com s’acostuma a dir Ebre amunt. Fals. És la influència i l’herència de “lo búnquer baldaneta”, per als forans botifarra negra farcida d’arròs, per als tortosins, símbol d’una oligarquia que es va gestar durant la dictadura, “un lobby de vuit famílies que tothom coneix, que fins als anys setanta controlaven la vida econòmica de la ciutat amb el bisbat, i que van inocular als tortosins una actitud de por, de “vigila què fas que no trobaràs feina, o vigila què dius que estaràs mal vist”. És l’argument més sòlid que he sentit quan he preguntat el per què aquesta disfunció democràtica. Una oligarquia tortosina que també té por de trencar definitivament amb el passat i que, pel que diuen, té tentacles transversals a tots els partits. Això explica la posició delirant d’ERC i ICV a nivell local amb aquest símbol feixista, però també del PSC i CDC, amb un currículum escrupolosament democràtic.
Tortosa va ser zona de guerra durant nou mesos, bombardejada per l’aviació italiana i atacada per la legió Còndor alemanya. Va ser front de batalla i víctima de la devastació. Els tortosins implicats en la República, o van ser detinguts o van emigrar. Els que es van quedar a Tortosa van ser l’embrió de “lo búnquer baldaneta”, responsable d’un estat d’ànim social que encara limita emocionalment molts tortosins, que, evidentment, ni són franquistes ni tenen cap vocació d’humiliar demòcrates.
Però al marge de les raons personals, sentimentals, familiars o fruit de la ignorància, que hagin dut els veïns de Tortosa, i el mateix alcalde, a defensar la pervivència d’aquesta humiliació, tots ells han de ser conscients que han posat un gran pal a les rodes a Catalunya, un país que vol construir un estat democràtic i net de qualsevol violència simbòlica. Com expliquem al món que volem un país nou i modern, si sotmetem a votació la pervivència del feixisme al carrer?
Des d’avui alguns tenim un motiu més per aconseguir un estat independent, aplicar una llei de memòria històrica que impedeixi humiliacions com la de Tortosa.
Publicat a El Món
