Vivim en un món de moltes incerteses, en una època en la qual la incertesa ha esdevingut el càncer nostre de cada dia. Ara bé, existeix una certesa molt clara: no sortirem mai de l’anomenada crisi estructural si no es posa fi a l’economia especulativa.

I això, a hores d’ara, és completament impossible ja que qui ho comanda tot a l’ombra, la plutocràcia radical, ha esdevingut boja i pretén reforçar, en els pròxims anys, el seu poder absolut mitjançant aquesta –destructiva– economia especulativa.

No hi ha cap dubte: el món del segle XXI és molt més infeliç, injust i violent que no pas el del segle XX. Malauradament, la política social ha mort i ha estat substituïda per una ideologia críptica que s’ho vol carregar tot.

La ideologia de la plutocràcia radical, dels consells d’administració de les grans corporacions impersonals i metafísiques, ens condueix cap al precipici. De fet, el problema gros, el pessimisme convertit en realitat mortificadora, és que no hi ha cap alternativa clara a la ideologia de la plutocràcia radical. Avui en dia tot està fragmentat i desactivat.

No existeix voluntat ni capacitat de canviar les coses, ni de ser racionals. Tot gira al voltant de les arbitrarietats de la plutocràcia.

Un altre element al servei de la plutocràcia radical, que ho està fent tot malbé, és la globalització salvatge i descontrolada. Cal tenir molt present que la plutocràcia tercermundista és molt pitjor que la plutocràcia occidental. Avui en dia els rics xinesos i indis són els màxims responsables de l’anorreament de la classe mitjana europea.

Per Josep Maria Loste