A l’hora d’explicar com va l’economia de l’Estat espanyol, els membres corresponents del govern central manegen un llenguatge incomprensible i xifres macroeconòmiques que, unides a la demagògia que empren de manera constant i rutinària, són capaços de produir un efecte “placebo” en els seus votants, que encara que siguin incapaços de poder arribar a final de mes i tinguin dificultats per a poder alimentar-se, se senten vertaderament millor, com si fos veritat que s’està acabant la crisi i comença la recuperació.
Fins i tot, poden arribar a pensar que el mes que ve els anirà millor, i així van passant els mesos, amb l’esperança de millorar, perquè els governants que van votar els han assegurat que s’està acabant el patiment. El que sí es pot assegurar és que aquestes persones que creen aquestes falses esperances no han patit gens ni mica. Han continuat vivint dins l’abundància. Per poc observadors que siguem, això es veu des de lluny. El luxe continua sent el seu company de viatge.
Tant Mariano Rajoy, com l’actual vicepresidenta o el ministre Montoro no s’aturen d’assegurar que l’economia va millor, que els efectes negatius que s’arrossegaven per culpa dels socialistes s’acaben, ja que comença a notar-se la seva feina, la feina del PP. Aquestes frases són una pura, per no dir punyetera, mentida. Fins i tot els països que van molt millor, com França, anuncien polítiques restrictives en els salaris i en les jubilacions. Aquí no ho anuncien, ho practiquen, però ho amaguen. No diuen que la part de veritat dels seus anuncis de millores de l’economia només beneficien les grans fortunes i les grans empreses, i gens els treballadors, els grans perjudicats que a sobre (molts) els voten.
per Joan Lladonet
