Barcelona té, l’any que ve, una gran oportunitat amb la celebració de la Copa Amèrica. Segons les primeres estimacions, aquesta competició generarà un impacte econòmic de 1.200 milions d’euros i 19.000 llocs de treball a tota l’àrea metropolitana. No són els Jocs Olímpics del 1992, però situa de nou la capital catalana com un dels escenaris d’Europa per acollir grans esdeveniments. D’entre tot el paquet d’avantatges n’hi ha un de molt important, que és posar al mapa el Museu Marítim i les Drassanes, una d’aquelles joies que no acostumem a valorar prou els barcelonins malgrat el seu gran significat històric i arquitectònic.
Fa unes setmanes, la revista TravelMag destacava el de Barcelona com un dels 20 millors museus navals d’Europa. Potser no és ni el museu més gran, ni el més antic ni el que té un fons més important, però té quelcom que el fa únic al món, que és el seu contenidor, les antigues Drassanes medievals. Cap dels museus navals més destacats del món és en un edifici comparable. Ni tan sols l’Arsenal de Venècia, que fou un altre important centre de construcció de vaixells del Mediterrani. A diferència de les Drassanes, no és obert al públic i la seva activitat té a veure amb esdeveniments com la Biennal.
L’Arsenal és, de fet, una fortificació. Les Drassanes és una gran nau industrial gòtica, veritable zona zero del poder de la Corona d’Aragó des del segle XV i fins i tot abans. D’aquí van sortir les grans galeres que van dominar el Mediterrani. Diuen les cròniques que el 1423, sota el regnat d’Alfons el Magnànim, es van construir 12 galeres alhora. Del 1571 és la Joan d’Àustria, la nau insígnia de la batalla de Lepant. La seva reproducció a mida real ara es pot admirar al centre del museu. És impactant i no tothom sap que es pot viure aquesta experiència a Barcelona.
La ciutat no pot perdre aquest tren que porta la Copa Amèrica per posar en valor internacional el seu Museu Marítim. Però, sobretot, s’ha de posar en valor localment. El Marítim i les Drassanes és un d’aquells casos del nostre patrimoni amb el qual vivim d’esquena. Segurament té a veure amb un accés gens fàcil, gairebé camuflat, sigui per l’entrada principal pel Portal de la Pau o pel jardí de l’avinguda de les Drassanes. La reforma de la Rambla ha de resoldre-ho millorant-ne els accessos.
La Copa Amèrica és un gran creuer que passarà per Barcelona al qual ni la ciutat ni el Museu Marítim es poden permetre no pujar-hi
El Marítim, a més, és una mena de rara avis al món dels museus navals, gairebé tots nacionals, com els de Londres, París, Madrid, Amsterdam, Sydney i Nova York, entre d’altres. Té lògica que sigui així, ja que són els estats als quals pertany el patrimoni de la seva història marítima, especialment la militar, que han anat acumulant durant segles.
El de Barcelona no té aquest origen, sinó que prové de la societat civil. L’embrió del museu cal buscar-lo a l’Escola de Nàutica, al Pla de Palau, que conservava una important col·lecció de models, instruments, llibres i documents agrupats en el que es deia Gabinet Naval, encarregat de preservar la memòria marítima del país i que va tenir continuïtat en l’actual edifici de l’escola, del 1929.
En començar la guerra civil, la Generalitat va confiscar les Drassanes, que fins feia poc havien acollit una caserna d’artilleria, i va crear el Museu Marítim per decret, traslladant-hi les col·leccions de l’Escola de Nàutica. Des d’aleshores, el Marítim ha fet una feina ingent per tal de dotar-se d’una col·lecció equilibrada i atractiva que compensi la seva manca de fons històric nacional. A principis dels anys 70 es va construir la rèplica de la gran galera, la gran atracció del museu, que s’ha anat complementant amb panells amb documentació que permet una immersió en el que era la vida a bord d’aquestes naus. Tanmateix, el Marítim és molt més que una exposició, i avui és un centre de recerca que impulsa força publicacions i que compta amb una destacada biblioteca marítima.
Tot això s’ha de fer més visible, i la Copa Amèrica ha de ser el punt de sortida d’una nova era per a les Drassanes i el museu, que s’han de consolidar com el punt de trobada entre la prestigiosa regata i la ciutat. Per això, el Marítim està preparant una gran exposició i un seguit d’activitats que acostin el públic a l’elitista competició, però que també permetin descobrir les Drassanes als barcelonins.
De moment, com altres museus, el Marítim està mirant de recuperar el nombre de visitants prepandèmia. Ja estan al 92%, amb 209.000 visitants l’any, amb una mitjana de 21.000 mensuals. El 2019 es va arribar a 265.459 visitants anuals i 22.121 mensuals de mitjana. Com passa en altres museus, gran part del públic són turistes estrangers i de la resta d’Espanya.
La Copa Amèrica és un gran creuer que passarà per Barcelona al qual ni la ciutat ni el Museu Marítim es poden permetre no pujar-hi.
