En un llibre on es publiquen les converses amb personatges fills d’aquells ciutadans que Paco Candel va anomenar “Els altres catalans”, l’autor, Gabriel Pernau recull les respostes d’un dels entrevistats, Antoni Gutiérrez, el Guti.
Entre altres coses, el Guti, afirma en l’entrevista que “els interessos d’alguns partits estan conduint a una situació inquietant. No tant a l’interior de Catalunya com a la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya”. Continua dient que durant la transició s’havia donat la imatge d’una Catalunya solidària i una de les seves grans virtuts va ser la seva capacitat d’integració. Tothom es sentia català, fossis de soca-rel o nouvingut.
“A l’actualitat, continua dient, aquesta trajectòria d’apropament s’està trencant; ara estem projectant la visió d’una Catalunya insolidària”.
Responsabilitza d’aquest fet a Convergència i assenyala, com una conseqüència d’aquest comportament, el problema que “s’està generant una Espanya insolidària envers Catalunya”i tots els catalans són responsables d’aquesta situació.
Si el lector d’aquesta entrevista no té altra referència o notícia, podria pensar que l’entrevistat és un personatge que opina sobre la situació que estem vivint a l’actualitat a Catalunya. Ara bé, si sap qui va ser Antoni Gutiérrez (Secretari General del PSUC) i també que va morir a l’octubre de 2006, sense cap dubte es sorprendrà.
El llibre on recullen les entrevistes es diu “El somni català, 16 històries d’arrelament” i va ser publicat a l’octubre de 1995.
Han passat divuit anys i CiU continua enverinant les relacions amb la resta dels pobles de l’Estat espanyol mentre continua amb el desguàs de l’Estat del benestar, un objectiu que va començar amb el segrest de la política per part dels poders econòmics, amb connivència dels partits majoritaris, i que acabarà amb la privatització, si no s’aconsegueix aturar-lo, de tots els serveis públics.
A Catalunya, com a la resta de l’Estat, les desigualtats econòmiques cada dia són més grans com també ho són els serveis que reben els ciutadans, a causa de la reducció de les cargues tributàries a les grans fortunes i l’eliminació, com a conseqüència, dels serveis públics essencials (sanitat, educació…). Hi ha menys persones amb grans fortunes i molts més en el llindar de la pobresa. I d’això no diu res el President de la Generalitat ni li preocupa.
Per això cada vegada que Rajoy (PP) o Mas (CiU) parlen de recuperació econòmica, no hi ha dubte que es refereixen als brutals beneficis que continuen tenint les famílies poderoses a costa de l’empobriment de la majoria social. És clar que gràcies a aquestes famílies poderoses, tant el PP com CiU, aconsegueixen els recursos necessaris per afrontar sense problemes les costoses campanyes electorals i així poder continuar en les poltrones institucionals. Com també no és estrany que molts dirigents d’aquest partits acabin en consells d’administració d’algunes empreses d’aquestes famílies poderoses.
Per això, el que diu el Guti té tanta actualitat. Com també tenia raó quan afirmava que el benestar de la majoria social només s’aconsegueix amb la unitat dels treballadors i les treballadores en la lluita per un objectiu comú: la transformació d’aquesta injusta societat.
Sí es vol, es pot crear un nou model polític i social al servei de la majoria. Només cal recuperar la democràcia, segrestada per corruptes i especuladors al servei dels poderosos.
Per Pedro Jesús Fernández
