Es veu que la regidoria de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament d’Elx ha posat en marxa un servei que permetrà a les dones que viatgin en el bus nocturn baixar entre parades. Dit d’una altra manera, podran sol·licitar al conductor o conductora del bus que les deixi en un punt del recorregut més pròxim de la seva destinació final, no necessàriament en una parada establerta, per poder arribar a lloc amb seguretat. No és el primer municipi que opta per oferir aquest servei.
Bé, no sé si tornaran a casa amb més seguretat o no, probablement sí, però a mi aquesta inicativa em genera una pregunta. Si el més important és la seva seguretat, ¿per què no posem tots els esforços en fer que els homes deixin de violar-les i matar-les? Via educació, via cultura, via justícia, garantint el canvi social. ¿Per què no ens centrem en l’arrel del problema, ells, en comptes d’anar cronificant amb decisions com aquesta el paper de potencial víctima que el patriarcat ha atorgat a les dones?
Perquè al final el que fem, sobretot, és amagar-les a elles. Amagar-les bé, que no les trobi el monstre. Vés per aquí, que no et passarà res. T’acosto més enllà, i així evitem perills. No vagis per aquell carrer. Torna d’hora a casa.
Si el més important és la seva seguretat, ¿per què no posem tots els esforços a fer que els homes deixin de violar-les i matar-les?
Segur que la iniciativa de l’Ajuntament d’Elx estigui pensada amb tota la bona voluntat del món. Se’n pot entendre l’eficiència en el dia a dia, les limitades competències de què disposa un municipi, el llargterminisme amb què es compta a l’hora de revertir el masclisme imperant. I més val això que res, #EnsVolemVives! Però, d’altra banda, sap greu que aquestes iniciatives no deixin de perpetuar la idea que al món hi ha uns llops irreparables, incontrolables, impossibles de domesticar, i unes pobres dones que han d’acceptar el tràgic destí que la vida els té preparat i, com a molt, procurar esquivar-lo com puguin. Esquivar-lo fent que l’autobús et deixi més a prop. Esquivar-lo anant amb compte a l’hora de vestir-te. Esquivar-lo evitant ser al carrer a determinades hores. Esquivar-lo.
Sí, en un moment d’aparent clímax feminista per part d’una majoria (?) de la societat, encara hem d’anar tirant amb això. Encara som aquí. Apropant les dones a casa. Apropant-les i venent-ho com a avenç mentre res no canvia. Normalitzant -involuntàriament- la violència masclista perquè mentre el masclisme domina el món els violadors hi són i hem de procurar que no ens trobin. Els assassins hi són i hem procurar córrer més que ells. Quina pena.
No ho sé. Sembla impossible, però a vegades diria que el camí que ens queda per recórrer és encara més llarg que la infinita travessia que les dones comencen a començar a deixar -tot just ara- enrere.
