Segons la premsa, la principal contradicció que està generant soroll i una lleugera desmotivació dins de les files sobiranistes rau en el debat sobre què va primer, la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) o les negociacions amb Madrid. La DUI hauria de derivar d’un mandat clar, resultat d’unes eleccions plebiscitàries on les formacions que s’haguessin presentat als comicis amb el punt explícit de “proclamar la independència de forma unilateral” obtinguessin la majoria absoluta. Per tant, pels seus partidaris seria contradictori ajornar-ho.
A l’altre extrem de la “unitat d’acció sobiranista”, els post autonomistes malden per exhaurir totes les possibilitats de negociació, tot i saber d’antuvi la resposta negativa que vindrà de Madrid (només a efectes del “què diran” les instàncies internacionals). Tant aquests com els primers es pretenen hereus d’uns comicis plebiscitaris que ens haurien de donar major legitimitat. He de dir que, d’entrada, no m’entusiasma aquest procediment electoral, ni per la primera opció ni per la segona. Posats a trobar contradiccions, tot el “procés” és un contrasentit, atès que l’executem mancats de llibertat nacional. De fet, mai m’he amagat que prefereixo la capacitat d’influència pedagògica que neix d’enfrontar-nos a les prohibicions espanyoles. No m’agrada haver de gestionar electoralment la “tolerància relativa” que el govern espanyol pugui consentir-nos, envers les nostres votacions, la plebiscitària inclosa. Això és perquè, al meu entendre, totes les formes d’autodeterminació, en un context de dominació estrangera, són una fal·làcia.
Digueu-me passat de moda, i ja sé que aquest escrit tindrà poca transcendència pràctica (almenys inicialment), però trobo més lògica l’autodeterminació de facto, prèvia a la independència formal. Autodeterminació és l’acció d’una col·lectivitat humana per decidir el seu destí polític. Ja m’explicareu com pot dur-se a terme, doncs, sense ser prèviament lliures! Si estem condicionats –manipulats– pels mitjans propagandístics d’ocupació i mediatitzats pel respecte dels autonomistes a les lleis de l’opressor, ens manca la neutralitat necessària per a un fet de tanta transcendència.
Per tant, tot acte d’autodeterminació s’hauria de dur a terme en un marc de llibertat, és a dir, amb independència prèvia i efectiva.
