La setmana passada el president Puigdemont va parlar amb Jordi Basté i li va revelar que, si recull l’acta d’eurodiputat, tornarà a Catalunya. Segons va explicar, la condició d’eurodiputat li donaria immunitat parlamentària a tot el territori de la Unió Europea i, per tant, tan bon punt el govern espanyol comuniqués el resultat de les eleccions, ell podria tornar una altra vegada a Catalunya, com el 21D.

Va amanir-ho afegint el següent: “Jo torno perquè no tinc cap possibilitat [de ser detingut], excepte que l’estat espanyol vulgui violar els drets i els tractats de la UE i s’arrisqui a què li apliquin l’article d’expulsió de la UE. El Parlament Europeu garanteix la immunitat”.

Poca estona després, Josep Costa, de Junts per Catalunya, se sumava a la tesi de Puigdemont indicant que “no es pot detenir i empresonar un eurodiputat a cap estat de la Unió sense autorització prèvia del mateix Parlament Europeu”.

Resumint: que l’estratègia rau en hipotètiques decisions polítiques -no només judicials- d’Europa favorables als nostres interessos. Que el Parlament Europeu no ho permetrà, vaja. Que la democràcia sempre estarà per sobre de la política de favors i contra favors.

Una cosa és confiar en la justícia europea (que sembla que s’hi pot confiar) i una altra diferent és confiar en la política europea

No cal dir que aquest mateix Parlament Europeu que ha de garantir-nos per voluntat pròpia les immunitats i les coses va tardar poques hores a filtrar que “serà l’estat espanyol qui decidirà si Puigdemont pot prendre o no l’acta d’eurodiputat”, que ells se’n renten les mans i que salutacions cordials.

A hores d’ara, després dels constants menyspreus de l’Europa política a la democràcia i a diversos drets fonamentals, encara estem apel·lant-hi per assegurar-nos la supervivència. És difícil d’entendre. Una cosa és confiar en la justícia europea (que sembla que s’hi pot confiar), i una altra ben diferent és confiar en la política europea, que ja t’ha vingut a dir en reiterades ocasions que el millor que pots fer a la vida és no fer-ho.

Segur que en tota l’estratègia de Puigdemont l’empara de la justícia europea tindrà molt més pes que no pas l’estima de la política europea, i que el que vam sentir ahir no s’adequa del tot als moviments finals que es tenen previstos. Ha de ser això per força. Perquè si realment compten amb una exhibició de valors per part del Parlament Europeu i companyia, tenen un problema. I, si no hi compten de cap de les maneres, el problema el tenim els votants.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram