Era l’any 2010, tota Europa i tot el món es quedava esparverat per una noticia que neix a França: una de les principals empreses franceses està sent investigada per la mort per suïcidi de 44 persones en els darrers dos anys.
La fiscalia obre investigació pel cas dels suïcidis desprès de ser assetjats per l’empresa, forçant trasllats, canviant les tasques dels treballadors, infravalorant als treballadors i fins i tot denigrant als treballadors amb infracàrrega de treball, segons es fa públic en diversos mitjans de comunicació.
Va ser el propi Govern francès que va tenir que intervenir de forma directa en l’empresa. I és que France Telecom podríem dir que és una de les empreses emblemàtiques de França, i ara estava deixant en entredit les seves pràctiques brutes i assetjadores.
Tots els Governs van aplaudir i celebrar l’actuació de la Fiscalia Francesa i del propi Govern francès; es veia France Telecom com una empresa assassina i no es podia seguir deixant aquesta imatge.
Les activitats d’aquesta empresa van afectar a com a mínim tres directius, Didier Lombart, Louis-Pierre Wenès i Olivier Barderot i la justícia va actuar, tot obrint una investigació.
En els darrers anys han anat apareixent noticies de suïcidis causats per la presumpte estafa financera o engany coneguda com l’escàndol dels desnonaments promoguts per Bancs i Caixes a aquells clients que havien subscrit préstecs o hipoteques amb clàusules que podríem titllar d’abusives o d’enganyoses.
Ara ningú obre la boca, el Govern espanyol no diu res ni fa res de res, les activitats dels bancs espanyols són altament agressives i assetjadores pels seus clients: comissions totalment desproporcionades, plantejament d’obligar als clients a la contractació de productes paral·lels tals com assegurances, plans de jubilació, etc.
Aquestes entitats bancàries es mouen amb total impunitat, deixant a banda les lleis i les directives comunitàries, actuen amb els seus clients marcant la seva pròpia llei i no deixant de perseguir als seus propis clients i amenaçant-los amb llistes de morosos, i amb possibles embargaments i talls en les línies de crèdits.
Ara és el moment que algú actuï amb contundència contra aquestes pràctiques molt poc ètiques i amb una legalitat dubtosa.
En aquest entorn què hem de pensar quan algunes entitats financeres que estant totalment en una molt mala situació econòmica, intervingudes en alguns casos i amb pèrdues constants segueixin contractant publicitat i subvencionant equips esportius de tot tipus?
Moltes caixes i entitats bancàries s’omplen la boca dient i presentant les seves Fundacions o Obres Socials, creades per donar suport i ajudes a persones amb dificultats o amb entorns socials no favorables; no serà que aquestes Fundacions o Obres Socials són en molts casos formules per poder estalviar-se impostos?.
No serà que el Govern espanyol està confabulat amb les diverses entitats bancàries per tal de poder tapar a alguns dels seus dirigents i per això no actuen amb la rigidesa i força que d’ells s’espera?
Per Màrius Martí / Lector
