Després d’anys, la Generalitat ha tornat a emetre bons destinats als particular. S’ha de tenir en compte que Catalunya ha hagut de recórrer al mercat minorista ja que els bancs i inversorsno ens volen deixar més diners ja que no tenen clar com els tornarem. Però en la campanya publicitària, d’això no en parlen, només de “seny”. El seny l’haurien de posar el govern i l’oposició i pensar en com han arribat a aquesta situació financera tan desesperada, tant que no pot ni esperar a després de les eleccions i que de ben segur encara no tenen ni previst com pagaran els elevats interessos. Però si volem respostes, les preguntes ens les hem de fer a nosaltres mateixos:

1. Com pagarem aquests interessos? Doncs els catalans ens haurem d’endeutar encara més i pagar interessos més alts o començar a fer grans retallades.

2. Com hem arribat a aquesta situació tan desesperada? Doncs permetent l’espoli fiscal que està xifrat en 22.000 d’euros anuals i així poder seguir mantenint la gran Espanya.

Però ara hem arribat a un punt en què per mantenir això, els ciutadans de Catalunya hem de finançar també a la Generalitat, és a dir, ens hem d’autofinançar. Cada cop està més clar que l’única solució és ser un Estat propi i poder gestionar els nostres recursos. Ja no val parlar de concerts ni d’intentar arribar a acords d’amagat. Això no ens portarà enlloc. Jo no vull que els meus fills, quan siguin grans, hagin d’emigrar a un altre territori ni que encara hagin de ser independentistes. Això ens toca arreglar-ho a nosaltres i ja. El 28 de novembre el canvi pot començar i està en les nostres mans.

Jordi Olivé. Barcelona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram