Fa poc han detingut a Barcelona un lladre reincident per un robatori amb violència. El perla –la identitat del qual mantindrem en l’anonimat per no cometre el greuge de desvelar amb el nom la seva nacionalitat marroquina– tenia dues ordres de cerca i captura, sis antecedents penals i vint-i-nou detencions, dues d’elles per robatoris amb violència i intimidació.
Aparentment, aquesta notícia té poca rellevància, perquè de lladres que entren i surten de comissaria acumulant un historial delictiu més llarg que el del Vaquilla n’hi ha molts, però és que aquest, a sobre, es va permetre el luxe de fatxendar amb la víctima: mentre tenia el pobre turista agafat per l’esquena per robar-li el rellotge de 3.000 euros (d’acord, potser no era tan “pobre”, el turista), li va xiuxiuejar a l’oïda, tot rient: “Welcome to Barcelona”.
La frase fanfarrona no només denota la impunitat amb la qual actuen aquests individus, sinó que enllaça amb una nova tendència de robatoris on els delinqüents cada cop són més violents i més prepotents. Un exemple clar d’això succeeix sovint al metro quan un viatger –habitualment un ciutadà ja acostumat a identificar la fauna de mans llargues– adverteix una potencial víctima que estan a punt de robar-li i llavors el carterista, en sentir-se enxampat, en lloc d’avergonyir-se’n i sortir disparat, s’encara amb el delator reptant-lo enfurismat, ofès com si el veritable crim fos que no el deixen fer la seva feina tranquil.
Ja és prou angoixant anar per la ciutat, sobretot pel centre, pensant que en el moment més imprevist et robaran la cartera o t’estiraran el collaret com per, a sobre, haver de témer per la teva integritat física per culpa de personatges passats de voltes que semblen sortits de La taronja mecànica o, en el cas relatat al principi, d’un crossover entre El silenci dels anyells i L’home que xiuxiuejava als cavalls.
El pitjor d’una afanada no és que se t’emportin els teus diners o unes joies amb valor sentimental. El que fa més mal és que també et roben una part de la teva dignitat. Et sents enganyat i humiliat, i l’amor propi és molt més difícil de recuperar que el DNI llençat a la paperera.
Segons les dades del darrer balanç publicat pel Ministeri de l’Interior, Barcelona és el municipi de l’àrea metropolitana on la criminalitat ha crescut més durant el primer semestre del 2023. Hi ha hagut uns 90.000 delictes de gener a juny, el que representa un increment del 15% de la criminalitat a la ciutat, lleugerament per sobre, en el deshonrós rànquing delictiu, de l’Hospitalet de Llobregat (13%) i del Prat de Llobregat (14%).
L’amor propi és molt més difícil de recuperar que el DNI llençat a la paperera
Ara bé, el que no està tan repartit és el protagonisme dels furts: en aquest primer semestre de l’any s’han detingut 262 multireincidents un total de 1.620 vegades, als quals se’ls han imputat més de 4.000 robatoris, segons es desprèn del Pla Tremall de la Junta Local de Seguretat de Barcelona. D’aquests multireincidents, el podi dels més actius recau sobre cinc pispes que han estat detinguts 112 vegades en la primera meitat de l’any, acumulant entre tots 203 antecedents.
Si estiguéssim al Far West, veuríem els empleats de Marc Martí enganxant per tota la ciutat cartells de “Wanted” amb les cares d’aquests personatges. Els retrats potser no atraurien els caça-recompenses –perquè ningú donaria un cèntim per uns buscats que estan molt ben localitzats–, però ajudarien la gent a reconèixer els delinqüents abans del furt i no quan has de perdre el temps identificant-los a comissaria perquè ja t’han fotut.
Actualment, com que no tenim xerifs ni justiciers de forca exprés, hem de conviure amb aquesta gent que se’ns pixa a la cara, a l’espera que els jutges deixin de distreure’s jugant a fer política i dictin sentències fermes que ens permetrien confiar una mica més en l’eficàcia del sistema judicial.
Mentrestant, sortim al carrer amb por. Ja no hem de patir pels criteris arbitraris a l’hora de rebre una pallissa per part dels skinheads, com passava els anys 80, ni per trobar-nos enmig d’una de les baralles amb navalles entre els Ñetas i els Latin Kings de fa vint anys. Ara l’angoixa ens la provoquen aquests brètols que venen amb el pack complet de lladre / violent / provocador / me la sua tot. I, per si fos poc, també hem de pregar per no trobar-nos de nassos amb una lluita entre narcotraficants a cop de matxet al mig del carrer, al pur estil de Ciudad Juárez.
Com si no tinguéssim ja prou crispació amb el preu de l’oli d’oliva i les manifestacions dels fatxes contra l’amnistia. Seran fills de fruita!, com diria la Isabel Díaz Ayuso. Per cert, posats a ser conspiranoics, a veure si resultarà que l’atracador que murmura “Welcome to Barcelona” treballa en realitat per a Turisme de Madrid. Més que res perquè diuen que ara que ja no hi ha d’alcaldessa l’Ada Colau, Barcelona deixarà de ser tan permissiva i tindrem una ciutat sense manters, ni okupes ni escurabosses.
