Benvolguts amics,
Aquest 14 d’octubre passat va ser un dia important per a mi. Després de 30 anys de dedicació a la política des de les institucions, vaig anunciar la meva retirada quan acabi la present legislatura.
Les emocions sempre són contraposades a l’hora de les grans decisions. D’una banda les ganes de continuar essent-hi en uns moments tan històrics per al nostre país. De l’altra, el convenciment que cal deixar pas a tanta gent nova que ha de protagonitzar el futur.
Tocava, però, prendre partit. I ho he fet. Estic content d’haver-ho fet. No es poden posar pals a les rodes del procés de refundació dels Convergents. Tots hi hem d’aportar el nostre gra de sorra. En el meu cas, consisteix a fer-se cap a un costat.
Em queda molt a fer. Primer, agrair a totes les persones que han compartit la dèria del servei públic en les etapes d’Olot, de la Diputació, de les Conselleries i el Parlament, del partit i de la Federació, i finalment del Senat i del Congrés. Tot seguit, demanar disculpes a tots els qui pugui haver ofès o no haver tingut prou en compte. També remerciar els qui, aquestes hores clau, m’heu fet arribar l’escalf de les vostres paraules amigues.
Tinc un immens patrimoni immaterial. El sentiment d’estima per a l’Assumpta, els nanos, la família i per a tants amics d’arreu del món, la satisfacció d’haver contribuït un xic a fer millor el nostre gran país i, sobretot, el neguit permanent per continuar lluitant per la defensa del que és de tots.
Un patrimoni tan gran no pot ser personal. És de tothom. I desitjo apassionadament que segueixi creixent.
Gràcies.
