Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Construir des de l’odi?
Barcelona ha esdevingut l’únic objectiu que li queda a Podemos, el partit que va aspirar a tot durant uns mesos, però que cau imparablement des de les eleccions andaluses. Constituirà un tema d’estudi clàssic per als politòlegs, en aquests temps d’acceleració fulgurant de la política, de cremadissa permanent de projectes: una formació que va perdre la meitat dels seus vots abans fins i tot d’haver-los arribat a tenir més enllà de les enquestes. Iglesias visita Barcelona el primer dia de campanya i, agafat al peu de la lletra al model que ens havia avançat Gemma Ubasart, fa una dissertació fonamentada en l’odi. En resum: diu a Mas lladre i gentussa. Un estil de fer política que coincideix amb el temps amb l’agressió al carrer a un candidat de CiU. Ai, si la víctima hagués estat dependentista! No m’ho vull ni imaginar.
Montserrat, Dolors (vicepresidenta del Congrés dels Diputats).
Darrers intents que no sé si paguen la pena.
Sí, potser cal fer-ho per escenificar la cruel permanència de l’anomalia. L’atrinxerament monolingüe de l’Estat espanyol contra una llengua que l’anterior cap d’estat, hereu del dictador, va dir que mai no havia estat imposada. Mentre els tribunals espanyols i alguns pares-militants de partits radicals dependentistes catalans imposen a la majoria el seu criteri, mentre el Govern de la Generalitat acata la sentència, el Congrés dels diputats (a través de la majoria popular defensada a la tribuna per Dolors Montserrat) es nega a exigir als jutges i fiscals que treballen a Catalunya el coneixement de la llengua del país. A veure, abans que ens ho diguin a les xarxes socials o als diaris de la caverna: pretendre que un magistrat que t’està jutjant a casa teva t’entengui és d’autèntics nazis.
Pibernat, Marina (candidata d’EUiA a l’Ajuntament de Girona).
Catalanòfobia no nacionalista.
El dependentisme genera monstres a Catalunya. Alguns personatges de psiquiatra. A diferència dels independentistes, acostumats durant anys i panys a ser una exigua minoria, ells són incapaços d’acceptar la transformació del país i s’aferren a les condicions i la dialèctica de fa deu anys. Que no Marina, que s’ha acabat el bròquil. Que els conservadors de l’statu quo ho teniu xungo per continuar marejant la perdiu. Que l’únic projecte transformador majoritari que s’albira és la independència, encara que això t’incomodi per raons identitàries. La intervenció a les xarxes socials de la candidata número 4 a les llistes d’ICV-EUiA de Girona és de xaladura autèntica. Odi en vena. Insult barroer i to ínfim. La seva manera de defensar la candidata Colau: “Nada más bonito que ver en #BTVe15 a la derechona catalufa rajando de Ada Colau. ESTÁIS CAGAOS, ESCORIA”.
