Un dels arguments dels unionistes espanyols és que, si Catalunya s’independitzés, quedaria fora d’Europa. Ens ho diuen com una amenaça, però darrerament s’han desenvolupats uns fets que fan pensar que potser això de deixar d’estar a la Unió Europea no és tan greu. El Regne Unit farà un referèndum per si volen sortir-ne, això que en diuen un Brexit; els països de la conca mediterrània tenen greus problemes econòmics, per culpa seva, però també per les polítiques econòmiques dictades per la senyora Merkel; hi ha estats com Polònia i Hongria que no accepten l’acord de les quotes de repartiment de refugiats; altres es fan el distret i s’han desfermat idees xenòfobes; Macedònia ha tancat fronteres als refugiats i aquests s’acumulen per desenes de milers; a Calais es va instal·lar un campament amb molts problemes; els negocis amb les dictadures d’altres estats d’arreu del món; Turquia, on el seu govern tanca diaris de l’oposició i persegueix el poble kurd, malda per ser soci de la UE…
Tot plegat no és un desori i un desgavell? Una Europa del mercadeig, dels interessos econòmics dels estats, no és la meva Europa desitjada. Mentre la bombolla econòmica anava desbocada i els negocis rutllaven, tot eren flors i violes, però quan han anat mal dades la cosa canvia i els estats es tanquen en banda. Que no era una “Unió”? La meva Europa és la de la unió de les nacions i pobles, una unió solidària de veritat, unió social, igualitària i lliure. No sembla que aquest sigui el camí que està emprenent l’Europa d’avui. I si ha de ser així, millor anar cap al Catexit.
