Jordi Martí Grau

Hem patit un estiu amb temperatures molt superiors a la mitjana i extremadament sec, amb onada de calor rere onada de calor, grans incendis i fenòmens extraordinaris com la pedregada de dimarts. Totes les dades demostren que el canvi climàtic no és un escenari de futur, sinó que és una realitat present. Malgrat que en aparença hi ha un ampli consens al voltant de la crisi climàtica, l’agenda per adaptar la ciutat al canvi climàtic i, alhora, mitigar els seus efectes més contraproduents ha conviscut amb propostes que anaven justament contra aquests objectius. L’exemple més alarmant és la voluntat d’alguns d’ampliar l’aeroport del Prat, que demostra que hi ha sectors a la ciutat i al país que es limiten a adjectivar de sostenible qualsevol projecte, a lluir el pin dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i a desacreditar, i fins i tot judicialitzar, el canvi de model de ciutat i el desplegament de mesures imprescindibles en l’actual context.

Des que vam entrar al govern estem treballant en mesures concretes en aquesta direcció. Tota la transformació urbana de la ciutat, amb el model Superilla, és un clar exemple de com les ciutats poden adaptar-se al canvi climàtic i transformar-se per mitigar els seus efectes, a través d’un espai públic més verd, més sostenible i que afavoreixi els desplaçaments a peu, en bicicleta, en MVP o en transport públic. L’extensió del model a l’Eixample i als futurs eixos de Sant Martí i del 22@ permetrà recuperar l’espai equivalent a 140 camps de futbol per a la ciutadania. També es contemplen actuacions complementàries i més quirúrgiques com el Protegim Escoles, que ja ha pacificat més de cent entorns escolars fins ara i que n’haurà pacificat més de dos-cents el 2023, beneficiant 80.000 alumnes.

Un altre factor essencial per mitigar els efectes del canvi climàtic és com ens desplacem per la ciutat. Sabem que el 27% de les emissions de CO₂ de Barcelona són provocades pel transport, i la contaminació que genera és inadmissible. La mobilitat sostenible ha estat una prioritat del govern municipal. Hem incrementat un 100% l’aportació municipal al finançament del sistema, fins als 270 milions d’euros el 2022. En tots aquests anys hem congelat el preu del transport públic, amb un únic increment del 2% el 2018, i vam ser els primers a demanar la rebaixa del transport públic que va entrar en vigor ahir per compensar els efectes de la inflació en les economies domèstiques. Una ciutat adaptada al canvi climàtic és, necessàriament, una ciutat amb menys cotxes. Per això, també estem reformant grans autopistes urbanes com la Meridiana, la Via Laietana i la Diagonal, per on s’uniran les dues xarxes de tramvia actuals. La connexió del tramvia estalviarà l’entrada de més de 12.000 vehicles diaris a la ciutat, que s’afegiran als centenars de milers de desplaçaments en cotxe que s’han evitat des de l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions. Per afavorir la mobilitat sostenible també hem duplicat la xarxa ciclista a la ciutat, i entre el 2015 i el 2021 hem passat de 120 a 240 kilòmetres.

“Hi ha sectors a la ciutat i al país que es limiten a adjectivar de sostenible qualsevol projecte”

La mediterrània és una de les zones on l’esclafament global serà més pronunciat segons molts estudis. Per fer més habitable aquest escenari, estem implementant un nou model de verd, que ens ha permès guanyar vuitanta hectàrees de verd en dos mandats. Amb el Pla Natura 2021-2030 assolirem el compromís amb la Conferència sobre el Clima de París de generar 160 hectàrees noves de verd fins al 2030. De moment ja hem ampliat i millorat la infraestructura verda amb parcs com el de Can Batlló, el de la Colònia Castells o el de Canòpia-Glòries, entre altres. Estem ampliant els espais que transformem en refugis climàtics i que actuen com a indrets de protecció davant les onades de calor.

L’impuls de la transició energètica, apostant per la sobirania i alliberant la ciutat d’oligopolis i afavorint les renovables davant els combustibles fòssils, era necessari ambientalment i ara s’ha demostrat que també econòmicament, atès el seu preu i la situació d’inestabilitat produïda per la invasió d’Ucraïna. L’elèctrica municipal d’energia 100% renovable ha aconseguit evitar 100.000 tones de CO₂ i ha permès un estalvi d’1,5 milions dels 6 milions d’euros que hem estalviat amb tota la política energètica desplegada.

Aquestes i altres mesures situen Barcelona com un referent en la transició ecològica. Prova d’això és que el pla Superilla Barcelona ha estat reconegut per l’ONU com un exemple a seguir, hem estat l’única ciutat de l’Estat convidada a participar en la COP26, al costat de Londres o París, i l’alcaldessa Ada Colau ha estat nomenada vicepresidenta de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic C40.

Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB