Alsina, en un acte. Foto: Govern
Estats Units és el país de les oportunitats. Victòria Alsina (Barcelona, 1983) va creuar l’Atlàntic per fer les Amèriques per viure a Boston fa cinc anys per exercir com a professora i investigadora a la Harvard University i a la New York University. Gracienca de cap a peus, Alsina és doctora en Ciències Polítiques i Socials i és especialista en els àmbits de la reforma del sector públic, la col·laboració público-privada i la regeneració democràtica. Des del novembre passat, viu a Washington DC com a delegada del Govern als Estats Units i Canadà. En aquest reportatge del portal Exterior.cat explica amb detall en què consisteix la seva feina.
Abans d’aterrar a Nova York, Alsina es va forjar en el sector públic i privat a Catalunya. Primer, a Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i, després, a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals i a SIGMA-OECD. També va treballar a l’Argentina i Xile en l’àmbit de la cooperació. “Sóc una persona molt internacionalitzada. La feina m’ha permès viatjar moltíssim i això m’ha enriquit en tots els vessants”, explica Alsina.
Alsina s’ha convertit en la referència del Govern a l’Amèrica del Nord. El seu bagatge universitari li permet tenir un coneixement de primera mà de la realitat nord-americana. “Hem d’establir relacions bilaterals estables en els àmbits del coneixement i ser capaços de detectar aquestes relacions de manera transversal”, reconeix. Per a fer-ho, creu que “hem d’anar més enllà i que la relació tingui més continuïtat, que els projectes catalans acabin inserint-se de manera estructural en les institucions culturals i acadèmiques nord-americanes”. En aquest sentit, assegura que “la delegació ha de ser una incubadora de projectes als Estats Units perquè disposem d’un valor afegit molt potent”.
ESPAI ESTRATÈGIC
Estats Units i Canadà són un espai estratègic de la tasca internacionalitzadora de Catalunya. “El que passa aquí marca tendència arreu del món i és una pressió afegida que tenim”, admet Alsina. En el full de ruta de la delegació catalana hi ha tres línies a seguir: suport als departaments de la Generalitat, enfortir la relació amb els agents rellevants de l’Amèrica del Nord i explicar el projecte polític català.
Alsina explica que des de la delegació es confecciona “una xarxa d’actors catalans i americans que ens ajudaran a detectar les possibilitats en tots els àmbits d’actuació amb l’objectiu d’oferir a Catalunya un mapa d’oportunitats reals”. La delegada afegeix que “és bo fer actes perquè la gent conegui qui som, però la majoria tenen data de caducitat. Si la inversió i els recursos en aquests actes els fem de bracet de les institucions americanes, l’impacte serà molt més gran. I aquesta serà una prioritat”.
L’estratègia que s’ha fixat la delegació a l’Amèrica del Nord es farà a través d’un pla d’acció que passa, també, per “comptar amb els catalans que viuen i treballen als Estats Units, que generalment són persones amb una formació alta i que acaben sent molt bons ambaixadors de Catalunya”, admet la delegada.
La tercera línia d’acció és explicar la situació social i política de Catalunya. Alsina diu que “la pregunta que més cops em fan els meus col·legues americans és si la independència és viable per a Catalunya. El pragmatisme americà és inevitable”. Les darreres visites dels presidents Puigdemont i Torra van tenir una bona acollida entre els congressistes. Però la distància respecte a la Casa Blanca encara és molt gran.
