L’entrada del Tres Lliris. Foto: Línia Gràcia

Gràcia, i amb més força la Vila, ha estat i és, històricament, un territori de marcada tradició llibertària. Una part del seu jovent ha canalitzat aquesta ideologia a través de diverses formes i actituds. Una d’elles ha estat l’ocupació de diferents espais i edificis per reivindicar l’autogestió, gairebé sempre amb diferents col·lectius de joves al capdavant.

El problema d’aquesta realitat és que de vegades topa amb una altra: la de la vida quotidiana dels veïns. Aquesta és la situació que ara mateix s’està produint a la zona del carrer Torrent de l’Olla amb Nil Fabra, on hi ha una antiga comissaria de la Policia Nacional –l’espai és de propietat municipal– i on, des de fa uns mesos, s’hi ha instal·lat via ocupació el Casal Popular Tres Lliris.

D’una banda hi ha el col·lectiu de joves, que defensa l’ocupació de l’espai. De l’altra, diferents comunitats de veïns de la zona, entre les quals la del número 203 de Torrent de l’Olla, les dels números 24, 26, 28, 30 i 32 de Nil Fabra i els Comerciants de Pérez Galdós. Aquests últims denuncien que “l’ocupació d’aquest espai provoca molèsties als veïns perquè s’organitzen festes i, tot plegat, amb la connivència del Districte”.

EL CASAL
“Ocupem aquest espai per deixar clara la nostra voluntat d’autogestió i per denunciar que al jovent no se’ns cedeixen espais. Ocupem per necessitat i com a denúncia”. Aquestes paraules són del Pol, un membre del Tres Lliris que es presta a ensenyar les interioritats d’aquesta antiga comissaria, ara reconvertida en “casal popular”, a Línia Gràcia. El Pol explica que l’espai té uns horaris delimitats, que a les nits està tancat i que, a banda d’alguna festa puntual, la seva funció és acollir activitats de diferents col·lectius –un d’aquests és el Nòmades Teatre Crític de Gràcia–, trobades polítiques –la CUP de Gràcia hi fa assemblees– o, simplement, un espai de trobada. De fet, els membres del Tres Lliris estan fent obres a la seva nova seu. “Estem adaptant l’espai per tenir una sala d’actes, una biblioteca, un gimnàs, un magatzem…”, relata el Pol.

Una imatge de l'interior del casal. Foto: Línia Gràcia

ELS VEÏNS DE LA FINCA
La realitat, però, té moltes cares i quan qui parla són els veïns de la finca, el relat és totalment oposat al que fan des del Casal.

La presidenta de la comunitat de veïns del 203 de Torrent de l’Olla, Maria del Carme Morgades, relata a aquesta publicació que “s’està produint una ocupació d’un local sense cap mena de permís i una invasió de l’espai públic”. Durant la conversa amb Línia Gràcia, la vicepresidenta de la mateixa comunitat, Hortènsia Palou, afegeix que “s’estan fent obres a dins sense cap mena de seguretat”. Ambdues denuncien que en una reunió del passat dos de febrer amb representants del Districte se’ls va dir que han “de tenir contenta la gent que està ocupant perquè si no cremaran contenidors”, una afirmació, però, que des del Districte neguen amb rotunditat que es pronunciés. Sí que reconeixen, però, que “la petició dels veïns per tal que es desallotgés urgentment el local va rebre una resposta negativa”. El motiu, afegeixen les mateixes fonts, és que “amb aquests joves s’han acordat tres requisits per mantenir les seves activitats en aquest local: la seguretat, la convivència i el retorn social de la seva activitat”.

Aquests arguments, però, no satisfan els veïns. “No són una persona jurídica o una associació reconeguda. Si passa alguna cosa, qui respondrà?”, afegeixen les representants de la comunitat del 203 de Torrent de l’Olla. El seu descontentament és, sobretot, amb el Districte. “S’està ocupant una finca amb veïns on hi ha instal·lacions comunes i el Districte no es pot saltar la normativa ‘a la torera’”, critiquen. “D’okupes n’hi ha hagut sempre, però ara l’administració passa de nosaltres”, diuen. Un extrem que altre cop nega el Districte, les mateixes fonts del qual asseguren que “sempre” estaran “en disposició de rebre els veïns”.

L’opinió del veïnat del número 203 de Torrent de l’Olla també la tenen altres veïns. “Visc al davant i fa dos dissabtes van fer una festa fins a dos quarts de quatre de la matinada. Hi havia gent bevent al carrer. Un altre dia estaven a fora preparant una paella amb una bombona de gas i se’ls estava cremant un tub”. Qui parla ara és l’Àngels, una veïna que viu just al davant del Tres Lliris. L’Àngels deixa clar que “particularment” no veu “cap sentit a aquesta ocupació”. “No és el lloc adequat i els veïns volem civisme”, conclou.

El col·lectiu està fent obres al casal per adequar-lo. Foto: Línia Gràcia

Una altra veu és la del Ramon, que viu just al davant. Focalitza les crítiques a tot el que passa a l’exterior de l’edifici i assegura que sovint “s’acumula molta gent a fora, hi ha dies que hi ha brutícia, llaunes de cervesa… I estan fent un hort urbà”. Aquest veí lamenta que, quan s’ha posat en contacte amb el Districte, la resposta ha estat “que estan parlant amb l’entitat, quan no són cap entitat”.

Lluny d’aquestes opinions hi ha la d’una veïna del mateix 203 de Torrent de l’Olla. “Jo estic a favor d’aquests joves, fan activitats profitoses per al barri, em sembla bé que preparin un hort urbà i crec que no generen cap mena de problema”, afirma. Aquesta veïna, que prefereix mantenir l’anonimat, afegeix que “soroll n’hi ha hagut algun dia de forma puntual, com també n’hi ha si algun veí fa una festa, però normalment a la nit està tancat”.

EL TRES LLIRIS ES DEFENSA
L’opinió d’aquesta veïna, asseguren des del Casal, no és una excepció. De fet, expliquen que hi ha veïns que, no només els han ajudat, sinó que els han “felicitat” i els han “aportat idees”. Davant de les acusacions del veïnat que està en contra del casal, des del Tres Lliris asseguren a aquesta publicació que “en tot espai social amb una càrrega ideològica tan gran com la d’un casal okupat hi ha veïns que mostren un rebuig molt més personal que no pas real”. Reconeixen que un “projecte públic” com el que lideren necessita que es “treballi de forma activa” –és el que estan fent, diuen– i expliquen que estan “aprenent dels encerts i dels errors” i modificant les seves actuacions “en relació amb com es perceben”.

Amb tot, caldrà veure a partir d’ara quins són els moviments de les diverses parts, però sobretot del Districte, que és qui té l’última paraula sobre el futur de l’espai.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram