No s’han de jutjar els aliments pel seu aspecte perquè són bons igualment. Foto: Ajuntament de Barcelona
El malbaratament alimentari es podria definir com aquells aliments segurs i nutritius destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera no alimentària durant la cadena d’alimentació, és a dir, des de la producció fins al consumidor final. Tot i que té una definició universal, totes s’hi aproximen. El fet és que la majoria d’estudis indiquen que el tant per cent més gran del malbaratament es produeix a les llars. Però què diuen els números?
En l’àmbit general, l’Agència de Residus de Catalunya quantifica el malbaratament alimentari en tot el país en unes 262.000 tones cada any o, cosa que és el mateix, uns 35 quilograms per persona. Segons aquesta dada, la Generalitat aposta per un missatge de posar en valor els aliments i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que implica obtenir-los per no malbaratar-los. El fet és que la majoria d’estudis coincideixen a dir que a la llar és on es malbaraten la majoria d’aliments, una situació que es repeteix en el cas de la restauració.
Així, un bon exemple d’accions per lluitar contra el malbaratament és el que fa la Plataforma Aprofitem Els Aliments. Aquesta entitat es dedica a organitzar jornades festives, populars i familiars on l’acció principal és un dinar gratuït fet amb aliments recuperats que s’han quedat fora del circuit comercial. “Són menjars a peu de carrer per reivindicar i celebrar el valor dels aliments de tot el territori”, es defineixen. I és que els àpats populars són la culminació de la feina que fan de conscienciació als diferents agents del cicle alimentari, a més dels tallers, xerrades i formacions que preparen per a diferents col·lectius.
Quines recomanacions fan?
El discurs contra el canvi climàtic i, en aquest cas, el malbaratament alimentari se centra, en bona part, en les petites accions. És per això que les administracions, eixos comercials i entitats relacionades amb l’alimentació insisteixen en el consum de proximitat i de productes de quilòmetre zero per afavorir el consum responsable.
Però això no és tot. La Generalitat, per exemple, fa una jerarquia de gestió dels residus alimentaris per aconseguir-ne l’aprofitament més gran possible. És a dir, planteja que si es van superant les capes de prevenció per reduir excedents de menjar, s’acabin aprofitant d’altres maneres: des del mateix consum humà o per a animals fins a usos industrials, compostatge o usos energètics en abocadors.
D’altra banda, l’aposta pels productes de proximitat i de temporada ha de ser un dels pilars per contribuir a la millora d’aquesta qüestió. Els motius principals són que els petits comerços no tenen uns grans magatzems on guarden menjar que es pot acabar desaprofitant o una producció en massa. Així, fomentar el consum a les botigues de barri és un dels punts que els eixos comercials s’encarreguen de fer amb el suport de les administracions.
Així doncs, el resum general de les recomanacions d’experts, entitats i administracions és que es faci una millor planificació de què es compra a casa, evitant la compra compulsiva que poden provocar les ofertes dels grans supermercats, no jutjar els aliments pel seu aspecte (sobretot en el cas de les fruites i les verdures) perquè són bons igualment i conservar correctament tots els aliments que es compren i que es volen consumir.
