Han passat dos anys de mandat. En què ha canviat Barcelona des que vostè és alcalde?

Ha canviat en les prioritats. Hi havia uns plantejaments urbanístics i de funcionament de la ciutat basats en models encara d’abans de la crisi i ara s’està marcant com a prioritat atendre la gent i, per tant, donar resposta social. De fet, la despesa en aquest sentit ha augmentat un 15%. També ens hem marcat com a prioritat la creació de llocs de treball i habitatge de lloguer a un preu assequible. Un altre objectiu ha estat que la ciutat funcionés a nivell de seguretat, neteja, transport públic o il·luminació, el que ha suposat un canvi important.

Les persones per sobre del totxo…

Ningú pot creure’s que aquest país o aquesta ciutat pugui continuar amb aquella filosofia de “requalifiquem i amb el que guanyem podrem fer coses”. Això s’ha acabat, és un model obsolet que ens ha portat a la catàstrofe.

Què està fent aquest Ajuntament per pal·liar els efectes de la crisi?

Per pal·liar la crisi el primer que cal és que hi hagi feina. El que s’ha de fer és donar oportunitats a la gent perquè treballi i estimular la creació d’empreses. En segon lloc, també cal atendre la gent que ja no pot seguir. En aquest sentit, tenim Serveis Socials de l’Ajuntament i col·laborem amb les entitats del tercer sector. La nostra obsessió és que no hi hagi cap nen ni cap persona amb desnutrició, per això tenim el Banc dels Aliments, les beques menjador, l’atenció a la gent sense sostre…

Ni cap persona sense llar…

L’habitatge és el tercer pilar. Hem signat una acord amb Caixa Banc que ens cedeix la gestió de pisos que tenen buits per a les persones que es troben en una situació límit. A més, hem desenvolupat una nova operació de construcció de mil habitatges de lloguer assequible. No podem abaixar la guàrdia perquè hi ha molta gent que viu en una situació difícil, però crec que estem en una bona línia de treball.

De cara als propers dos anys, quines són les màximes prioritats del govern?

La prioritat més important és que Barcelona esdevingui una ciutat de cultura, de coneixement, de creativitat, de benestar… Des del punt de vista social això significa col·laborar amb les entitats del tercer sector per poder prestar la màxima atenció possible i estar a prop dels ciutadans. D’altra banda, Barcelona està davant el repte de les noves tecnologies.

Que implica un canvi de model econòmic…

Ser la capital dels mòbils i fer l’aposta per les smart cities crearà una nova economia, n’estic segur. Donarà llocs de treball a la gent que s’hagi especialitzat en aquests temes i podran aparèixer petites i mitjanes empreses al seu entorn. Això sí, ho hem de fer de manera que respongui al benestar de les persones. Crec que estem en una posició de liderar aquest àmbit a nivell mundial.

Vostè diu que cal aconseguir “ser capaços de demostrar que urbanisme, medi ambient, habitatge i tecnologia siguin compatibles”. Com es fa això?

No és compatibilitat, és una filosofia de futur de veure tot això globalment. Cal entendre que tota l’administració ha de partir d’aquest idea i, aleshores, aplicar-ho. El primer impulsor d’aquesta filosofia ha de ser l’administració pública, però el sector privat també s’hi ha d’apuntar.

Posi’ns un exemple…

Quan ets la capital dels mòbils i fas un sistema de lloguer de motos, és lògic que estigui lligat a la tecnologia. No té gaire sentit que posis un sistema de lloguer d’aquest estil i que no vagi lligat amb el mòbil o que no es pugui pagar per contactless. Com a administració pública hem d’afavorir aquesta possibilitat, per exemple incentivant que les empreses s’instal·lin a la zona del 22@, però a més hem d’actuar sempre amb aquesta mentalitat si no volem fracassar. Qui no estigui en aquesta revolució s’equivoca.

El seu Govern ha ratificat l’aposta pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Com és que finalment ho veu amb bons ulls?

Sempre ho he recolzat. Mai he dit que no. És una d’aquestes coses estranyes. Si llegeixes que Barcelona es presenta als Jocs Olímpics d’Hivern, d’entrada et quedes estorat. Però quan veus la reacció del Pirineu a favor d’això i el seu interès te n’adones que no anem mal encaminats. Jo sempre he dit que això té lògica si és a favor del Pirineu i si Barcelona pot ajudar-lo. Nosaltres, com a capital de Catalunya, hem d’ajudar la resta del país. No sé com anirà, però el sol fet de presentar la candidatura ja és un benefici per al Pirineu. A més, jo crec que tenim possibilitats i, si d’aquesta manera podem ajudar el Pirineu, endavant.

Un altre sector que també volen ajudar i que figura entre les seves prioritats de govern és el comerç de proximitat. Estan aconseguint els resultats que esperaven quan van començar el seu mandat al capdavant del consistori?

En el moment actual, el comerç en general pateix molt i el de proximitat encara més. Per sort, des de ja fa molt temps Barcelona va impulsar l’organització basada en eixos comercials i això ha estat un èxit. També tenim els mercats, una eina especial que s’està remodelant i que ajuda molt en aquest sentit. Nosaltres no farem res que no parteixi d’un acord dels comerciants.

Qui també necessita acords per poder tirar endavant és el seu executiu, que ha de pactar amb el PP per desbloquejar partides pressupostàries. I tot això mentre a l’altra banda de la plaça, el seu partit aposta pel dret a decidir…

Nosaltres estem complint el nostre programa i pel que fa al procés sobiranista no fallarem. Però no només això. Nosaltres exercim de capital de Catalunya i, a diferència d’anys enrere, l’Ajuntament no fa la guitza a la Generalitat. És a dir, no intentem disminuir el Govern de Catalunya, sinó que intentem col·laborar-hi. Ells saben, com també sap el Parlament de Catalunya, que l’alcalde i l’Ajuntament de Barcelona estem al servei del país i del seu Govern pel que necessitin. També per caminar cap a nous horitzons.

Amb la crossa Popular…

Nosaltres tenim un problema. Som 14 regidors i per governar se’n necessiten 21. Per tant, per tirar endavant la ciutat requerim la col·laboració d’altres grups. Sempre tenim la col·laboració més o menys explícita d’Esquerra, però només són 2 regidors i, per tant, no sumem. I si a això li afegeixes que ni PSC ni Iniciativa no em donen mai suport, la cosa es complica. Crec que ambdós s’equivoquen, però ho respecto. Vull demostrar que faig polítiques més socials que les que s’han fet durant 32 anys. I el que no ens podem permetre ara és paralitzar la ciutat.

Descarta tornar a intentar entendre’s amb el PSC?

Els hi he demanat moltes vegades. Quan vam començar, quan va entrar el Jordi Martí… Jo mai descarto res i qui vulgui col·laborar amb mi té la porta oberta. Però hi ha grups que no tenen voluntat de col·laboració. És incomprensible la gent que no es pot entendre amb res. Diuen que fan d’oposició dura, però han manat durant 32 anys i no han fet res del que ara exigeixen.

GRÀCIA

“Estem treballant perquè els Lluïsos de Gràcia puguin seguir amb les seves activitats”

En l’últim Línia Gràcia el president de Lluïsos de Gràcia, Oriol Hosta, explicava que necessiten l’ajuda directa de l’Ajuntament per poder remodelar el seu edifici i que sinó ho poden fer “serà el primer pas perquè tanqui”. El consistori respondrà?
Barcelona és rica en entitats culturals, veïnals i socials. L’Ajuntament de Barcelona hi treballa conjuntament en molts àmbits, perquè són un autèntic referent per a la ciutadania. Els Lluïsos de Gràcia és una d’aquestes, tant pel districte de Gràcia com per a l’àmbit de l’esport i cultural. L’ICUB va aprovar una línia de subvencions per valor d’1,150.000 euros perquè aquestes entitats centenàries, entre elles els Lluïsos, puguin actualitzar les seves seus, adaptar-se a les noves necessitats, fer-les més accessibles. Els Lluïsos han rebut una subvenció de 450.000 euros. Ara estem treballant perquè les obres que han de fer no els suposin un impediment per seguir fent les seves activitats. Els donarem suport, com ho hem fet sempre, perquè segueixin sent una entitat de referència.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram