Debat Català Espai Línia

L’Espai Línia va acollir el debat de Plataforma per la Llengua, moderat pel director de VilaWeb, Vicent Partal. Fotos: Joanna Chichelnitzky

El català està en risc. Els cinc partits de Barcelona que van participar en el debat organitzat per Plataforma per la Llengua i conduït pel director de VilaWeb, Vicent Partal, ahir a l’Espai Línia van coincidir en el seu diagnòstic de la llengua catalana al país i, sobretot, a la capital. Elisenda Alamany, d’ERC, Jordi Martí Grau, dels comuns, Esther Niubó, del PSC, Joan Rodríguez, de Trias per Barcelona, i Jordi Estivill, de la CUP, semblaven disposats a trobar un espai de consens. Malgrat això, i tot i que l’anàlisi de la situació del català va ser més o menys compartit, en les maneres d’encarar els reptes als quals s’enfronta la llengua van aflorar les divergències. Això sí, en un debat sempre cordial i constructiu.

La situació del català

“La salut del català no passa pel millor moment i el seu ús social entre la gent jove ens hauria d’alertar”, afirmava Alamany. La preocupació de la republicana era compartida per Rodríguez, que denunciava que el català viu una “situació d’emergència clara, perquè cada vegada és més difícil viure en català, tant a Barcelona com al país”.

Alhora, Martí Grau assenyalava que si bé als anys 80 la llengua va aconseguir fer un salt endavant gràcies a “un gran consens”, ara cal tornar a unir forces. El dels comuns es referia al fet que, ara fa gairebé mig segle, es va apostar per la normalització lingüística a través de tres grans vehicles: els mitjans de comunicació públics, l’escola catalana i una administració pública en l’idioma del país.

“La salut del català no passa pel millor moment i el seu ús social entre la gent jove ens hauria d’alertar”, afirmava Alamany

Davant d’això, tant Martí Grau com la resta de participants en el debat van afirmar que calen nous mecanismes per fer créixer l’ús del català. Així mateix, els cinc candidats van argumentar que el món global i tecnològic obliga a repensar l’estratègia per augmentar les persones que tenen la llengua catalana interioritzada en el seu dia a dia.

Segurament, la que es mostrava més tímida en la seva denúncia era Niubó. Tot i reconèixer que hi ha un retrocés en l’ús del català, la socialista va afirmar que “no hi ha una situació d’emergència”.

Un extrem molt allunyat de la idea d’Estivill, que va afirmar que, davant d’aquesta situació crítica, l’administració s’hi ha “posat de costat”.

Debat Català Espai Línia

Qui en té la culpa?

Davant d’un problema compartit, els partits van començar a distanciar-se en assenyalar qui n’és el responsable. Estivill va ser el més contundent en aquest apartat. El de la CUP va dir que no es pot “separar el model de ciutat de la situació d’emergència del català”. “A Barcelona està demostrat que els més reticents a parlar català són els expats i els nòmades digitals, i davant d’això, la llengua es troba entre el nacionalisme espanyol i un cosmopolitisme banal”, va etzibar l’anticapitalista.

Es referia a la pressió exercida des del govern espanyol i, a parer seu, a la inacció del govern d’Ada Colau, els mateixos culpables que identificava el membre de Trias per Barcelona. “S’ha abaixat la guàrdia des del govern municipal i ara que venen eleccions s’ha actuat a correcuita”, deia Rodríguez.

“Soc partidari del fet que el català ha de seduir, però alhora, amb la normativa a la mà, s’ha de vigilar que s’usi”, deia Martí Grau

Alamany anava un pas més enllà i, a més d’assumir la crítica al govern de socialistes i comuns a Barcelona, afirmava que no es pot ser “reactiu” a l’hora de defensar la llengua. “Ens fixem molt en la retolació, per exemple, però després arriba una gran multinacional amb centenars de treballadors que no parlen català i hem d’actuar d’alguna manera”, va remarcar.

Els tres candidats independentistes van afirmar que hi ha normatives com el reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona que es va signar el 2010 i que s’incompleix sistemàticament. “Seria impensable que algú digués que les lleis de trànsit es poden complir o no”, va dir Estivill.

 

Així, en aquest apartat es va poder apreciar la distància entre sobiranistes i l’esquerra no independentista. “Soc partidari del fet que el català ha de seduir, però alhora, amb la normativa a la mà, s’ha de vigilar que s’usi”, deia Martí Grau.

Niubó, que recollia aquesta idea de la seducció, va afirmar que el català es va tornar antipàtic “durant els anys del Procés”. “Ens trobaran en les mesures a favor del català, però no en les sancions”, afegia.

Davant d’això, Rodríguez assenyalava que “la dicotomia no és entre imposar o seduir, sinó que s’ha de fomentar els nostres drets lingüístics”.

Com canviar el rumb

Un altre cop, les veus van divergir en les solucions. Si bé el PSC i els comuns es mostraven més partidaris de la seducció, el cert és que Martí Grau i Niubó van dir que cal respectar la normativa municipal. No obstant això, la socialista no es va mostrar partidària de posar clàusules lingüístiques per a les empreses que es presenten a concursos públics.

Aquesta proposta, que es va impulsar el 2022, compta, però, amb el suport de la resta de forces que van participar en el debat a l’Espai Línia. De fet, totes elles van identificar com un greu problema la manca d’ús del català en els serveis públic externalitzats per l’Ajuntament. Tallers en centres cívics, activitats esportives o formacions a biblioteques són alguns dels casos als quals es van referir.

Debat Català Espai Línia

La gran assignatura pendent

Sens dubte, un dels problemes més grans als quals s’enfronta el català és la manca de força que té en la producció audiovisual i cultural. En aquest debat es va poder apreciar que hi ha molt bones intencions, però molts pals de cec.

Martí Grau parlava del hub de l’audiovisual al Besòs com un indret des del qual promocionar el català. Alamany deia que cal apostar pel videojoc en català. Niubó deia que s’ha de potenciar la creació de continguts entre la gent jove. Estivill defensava que aquest tema no té gaire sentit quan l’Ajuntament inverteix en esdeveniments com el Primavera Sound, que només porten “dos artistes catalans al cartell”. Rodríguez afirmava que la televisió pública de Catalunya no pot fer una reedició de la sèrie Cites en la qual el 50% sigui en castellà.

Mentrestant, a Netflix, YouTube, Twitch o Spotify el català és minoritari.

Comissionat o regidoria?

Durant tota la trobada, una paraula va sobrevolar el debat. Alamany va ser la primera a esmentar la idea d’un comissionat, és a dir, una figura dins de l’Ajuntament que vetlli perquè el català millori la seva salut a la ciutat i a la institució. La majoria dels partits hi van estar d’acord, amb una excepció. La CUP va voler redoblar l’aposta i va demanar que el català tingui un lloc encara més preeminent a l’administració: una regidoria.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram