Imatge d’arxiu de la presa del pantà de Sau. Foto: Jordi Borràs/ACN
Les mesures d’estalvi que s’han pres en els últims temps i la recerca de nous recursos hídrics per pal·liar la situació de sequera han permès continuar dotant d’aigua gran part de la població catalana. Així ho assegura l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que afirma que, si no s’hagués tirat endavant tot aquest paquet de mesures, la població abastida pel sistema Ter-Llobregat hauria estat més de nou mesos sense aigua als embassaments en els últims tres anys. En concret, detalla que les mesures adoptades han permès tenir gairebé 400 hectòmetres cúbics d’aigua en aquest sistema, i que si no s’haguessin pres, els embassaments d’aquestes conques haurien estat 289 dies buits.
Segons els càlculs de l’ACA, l’estalvi d’aigua generat per les mesures restrictives ha estat de 160 hectòmetres cúbics, arran de la reducció dels cabals de manteniment als rius, de les restriccions al regadiu i de les limitacions en usos urbans. Mentrestant, pel que fa a l’aigua aportada als embassaments de les dessalinitzadores i de la regeneració d’aigua, aquesta ha estat d’un total de 235 hectòmetres cúbics des del juliol del 2021.
Davant d’aquestes dades, el director de l’ACA, Samuel Reyes, fa un balanç positiu de les mesures i de la seva efectivitat, i es mostra satisfet de la feina feta. En aquest sentit, assegura que tant administracions com empreses i la població en si mateixa han posat el seu granet de sorra per a l’estalvi d’aigua.
Malgrat el bon balanç, però, Reyes insisteix que “la sequera encara no ha acabat” i anima a no abaixar els braços. Segons les pitjors previsions, si no plogués més i no es poguessin fer noves aportacions d’aigua, el sistema Ter-Llobregat passaria de fase d’alerta a excepcionalitat el pròxim novembre, i el febrer del 2025 entraria en emergència.
